NO TOT SÓN POSTRES... A LA CUINA

Galetes d'ametlla

2012-01-24T11:40:00.000-08:00

Hi ha vegades que vols fer un "detallet" per algun aniversari i no saps per on tirar. Darrerament m'ha agafat per regalar "detallets" fets a casa. Un dels últims que vaig fer va ser un ram de flors, una flor per cada any que feia la persona regalada. Cada flor, una galeta punxada per un bastó de brotxeta i clavada en un test. El resultat final un pom molt original i un bon esmorzar per tots els que erem amb ella en aquell moment.

Per fer les galetes vaig necessitar:

- Un motlle especial per a fer la "rialla"

-100g de farina d'ametlla

-130g de sucre llustre

-175 de mantega a temperatura ambient

-1 ou

- mitja culleradeta de llevat en pols.

- bastonets de fusta

- una rajola de xocolata de cobertura

Amassem bé la farina d'ametlla amb el sucre, ens ha de quedar com un massapà.

Hi afegim l'ou i la mantega i seguim amassant, després de mica en mica hi anem incorporant la farina barrejada amb el llevat fins que tinguem una massa ben integrada.

La posem en un motlle i la deixem refredar a la nevera per poder-la treballar bé ( això ho haurem d'anar fent cada vegada que la massa se'ns torni enganxosa )

Estirem la massa amb un corró i fem tantes cares rialleres com anys hem de felicitar.

Fem el mateix número de galetes sense la cara riallera i hi punxem una brotxeta de fusta en cadascuna.

Les posem en una safata de forn, una miqueta separades, i les enfornem a 170º uns 15 minuts.

Una vegada fredes toca muntar les galetes: n'agafem una de llisa amb brotxeta de fusta, hi posem una cullerada de xocolata fosa i la tapem amb una galeta amb rialla... i així fins a fer-les totes.

Una vegada freda la xocolata només ens quedarà preparar el pom de galetes i deixar-lo a punt per regalar.

I aquí teniu la Conxi, quan va rebre el pom de rialles... sembla contenta, veritat?

Una rialla per cada any.... però no us direm quantes rialles ;-)

I si no voleu tanta feina ho podeu fer amb una galeta més senzilla, una de sola punxada amb la brotxeta, per cada any a celebrar. Potser no és tan bonic però queda prou bé!

Panets dolços de formatge fresc

2012-01-21T12:51:00.000-08:00

Avui que esteu tots engrescats volent millorar la qualitat de les fotografies després d'haver anat al Taller de fotografia gastronòmica per a bloggers i que trobareu totes les pífies hagudes i per haver a les dels pobres blocaires que no hem vingut; arribo jo amb aquests panets fotografiats tan malament que les ombres tenen més protagonisme que els mateixos panets...( us prometo que ja em miraré amb "carinyu" tot això de les cartolines, el paper d'alumini, les teles... ).

Però els panets valen la pena!!!! això si que us ho puc garantir ;-)

Per fer-los necessitem:

- 500g de farina de força
-100g de sucre
-10g de sal
-200g de formatge fresc o mató
-50g de llet
-30 g de llevat fresc
- 4 ous
- una cullerada grossa de llard

Deixem el llard a temperatura ambient.

Desfem el llevat fresc amb la llet a temperatura ambient o lleugerament tèbia.

Anem batent a mesura que incorporem el sucre, la sal, el formatge i els ous.

Quan hi posem la farina comencem a amassar fins aconseguir una massa ben lligada, gairebé quan vegem que està llesta hi posem el llard i seguim amassant fins que quedi ben integrada.

Farem una bola grossa i la deixarem reposar, tapada amb un drap una miqueta humit, fins que dobli de volum ( entre una hora i mitja i dues hores)

Farem boletes amb la massa i les posarem a les safates que després han d'anar al forn ( separades! ja que creixen força). Posarem les safates en un lloc sense corrents d'aire i les deixarem un parell d'hores més.

Encendrem el forn a 170º i hi posarem els panets a coure. Es fan ràpidament, només calen uns 10 minuts.

En treure'ls els empolvorem amb sucre llustre pel damunt i els deixem refredar.

Amb una pressa de xocolata són un esmorzar o un berenar boníssim!

Fricandó amb carreroles i una picada feta amb carquinyolis del forn Revull de Botarell

2012-01-18T11:27:00.000-08:00

Avui la recepta és una manera de fer la carn de vedella típica catalana, una recepta ben coneguda per tots, però enriquida de manera "especial" amb productes de la zona. Tret de les carreroles, obsequi de l'Antonio, com ja us vaig explicar en una entrada anterior i la vedella que són de la Cerdanya tota la resta són productes ben arrelats a la meva comarca, el Baix Camp.
Necessitarem oli verge d'oliva arbequina, una ceba i dos o tres alls tendres, mitja dotzena de "vellanes"DOReus, mitja copeta vi ranci i un parell de carquinyolisdel Forn Revull de Botarell.

Agafem els talls de vedella els salem i els enfarinem una miqueta. En una cassola, en el meu cas ha estat una cassola de cul gruixut i tapa de vidre VALIRA (per seguir fent pàtria) hi posarem una miqueta d'oli i quan sigui calent marcarem els talls de carn pels dos costats i els separarem.
A la mateixa cassola hi posarem la ceba picada ben petita i la deixarem sofregir. Quan comenci a enrossir-se hi posarem els allets, també picats ben petits i farem que es sofregeixi tot junt. Quan ja comenci a separar-se l'oli de la ceba i el color sigui ben daurat hi afegim la carn, la cobrim amb brou vegetal (o amb aigua) , hi posem el vi ranci i ho deixem uns tres quarts d'hora fent xup-xup a foc ben baixet amb la cassola tapada.
Quan porta mitja hora al foc hi afegim les carreroles i fem que segueixi coent-se tot junt.

Mentrestant fem una picada amb mitja
dotzena d'avellanes i un parell de carquinyolis.
La afegim al suc quan punxem la carn i vegem que ja està al punt que ens agrada. Amb això ajudarem a lligar la salsa i a espessir-la una mica, donant-li un
gustet molt bó.
Que acabi de coure, entre 5 i 10 minuts , ja tenim un magnífic segon plat a punt!

I per què tanta propaganda d'aquests carquinyolis? Doncs perquè són del forn de la família d'una bona amiga meva, i també coneguda d'algun de vosaltres, la Rosa, la quarta ganxeta!
Aquest forn és al poble de Botarell, a prop de Reus, a la comarca del Baix Camp. Té més de cent anys, l'avi de la sogra de la Rosa ja hi feia pa.
Els carquinyolis fa uns trenta anys que s’elaboren al forn.
La recepta és d'una tieta que vivia a casa amb ells i que no saben d'on li va arribar. El que caracteritza aquest carquinyoli és el fet d'estar cuit al forn “Moruno” de llenya amb clofolla d’ametlla; i segons el Josep, el forner, a més dels ingredients un dels secrets és que les barretes de carquinyoli es couen unes 3 o 4 hores després de que hagi sortit tot el pa, a uns 170º i poc temps. Ràpidament les tallen ja que en endurir-se, ja se sap, no hi ha qui les parteixi!

forn Moruno

Us convido, si passeu per Botarell, d'anar a tastar els carquinyolis i com no les coques de recapte i el pa del forn Revull.

Carxofes amb pernil

2012-01-15T01:12:00.000-08:00

Dia 15, recepta del 15, aquest mes CARXOFES...

Aquesta vegada no em complico gens la vida, de carxofes en faig moltes vegades i cuinades de moltes maneres. Avui us poso una recepta amb dues tècniques de cocció combinades, però gens complicada, més aviat podem dir que de tan senzilla com és gairebé fa vergonya d'explicar.

Necessitem:

- Dues carxofes per cap

- sal

- oli

- una llenca d'un bon pernil per persona

Netegem les carxofes i les tallem en dos.

Les posen en una safata que pugui anar al microones hi posem una miqueta d'oli i sal al damunt de cada una i les posem al micro, a màxima potència, entre quatre i cinc minuts, depenent de la mida de les carxofes.

Passat aquest temps les carxofes ja estan tovetes, les posem damunt una planxa que ja tindrem calenta i fem que s'acabin de coure i agafin color.

Una vegada estiguin una mica torrades hi tirem una mica més d'oli i apaguem el foc. Hi posem el pernil al damunt que amb la mateixa escalfor de les carxofes es courà una mica.

Les emplatem, posant les carxofes a sota i el tall de pernil al damunt.

És un plat que moltes vegades serveix com a sopar però també serveix com a primer d'un dinar saludable.

panets amb xocolata o com ser la millor mama del món ;-)

2012-01-09T10:20:00.000-08:00

Ja sabeu que els de casa meva a mig matí esmorzen, i que s'han acostumat a esmorzar menjant algun panet o alguna altra creació feta per la mama. Amb aquests panets vaig aconseguir un "ETS LA MILLOR MAMA DEL MÓN, per què? Deduiu-ho vosaltres.

La recepta la vaig agafar del bloc "My lovely food", exactament de la proposta que va fer l'Ingrid a la Recepta del 15 del mes de novembre. No us poso la recepta, agafeu-la d'aquí ja que la vaig fer fil per randa i va quedar així d'espectacular!

Animeu-vos a fer-los, val la pena i us ho agrairan!

Entreteniment de secallona de cérvol

2012-01-08T01:57:00.000-08:00

Aquest any els reis ens han proveït de productes de la terra i de la natura. La meva àvia sempre ho deia: els regals s'han de fer pensant amb la persona que els rep i sobretot han de ser útils, molt útils; i sembla que aquest any els reis han fet memòria i li han fet cas. Entre d'altres coses hem rebut secallona de cérvol i oli de raig (altrament dit oli de primera premsada) i amb aquests dos productes de qualitat excelsa he fet aquest entreteniment.

Entreteniment de secallona de cèrvol... això de tenir bloc fa que busquem noms diferents a coses ben senzilles com aquesta llesca de pa amb tomàquet amb secallona de cérvol ;-)

No us explicaré pas com es fa aquesta vegada, cadascú que suqui el pa com vulgui, jo sempre el suco amb tomacó de secà, que posi la quantitat de sal que vulgui, poqueta ja que cal notar el gust de l'oli i de la secallona i un bon raig d'oli de primera premsada. I al damunt una capa de tallets ben finets de secallona de cérvol.

No calen més paraules!

Estofat d'ISARD amb ceps

2012-01-03T01:39:00.000-08:00

Si un any enrere algú m'hagués dit que m'atreviria a cuinar isard m'hagués posat a riure.
Sempre havia pensat que coure la carn de caça eren" paraules majors" i a més... d'on treuria jo l'isard? Doncs vet aquí que una de les meves coneixences cerdanes és caçador i el dia abans de Nadal va caçar un isard, ben net i desosat el va posar al congelador (la seva senyora ja es va queixar, ja, de que la nit de Nadal es passes l'estona netejant l'animal)i quan ens vam veure el dia 27 em va obsequiar amb un paquet on hi havia una espatlleta.
I per si fos poc també em va dir com l'havia de cuinar, en vaig prendre bona nota i va quedar suprem!!

A part de l'espatlla d'isard vaig necessitar:
- una botella de vi negre
- 4 cebes grosses.
- 1 manat d'alls tendres
- mitja dotzena de grans d'all
- una punta de bitxo
- un farcellet d'herbes aromàtiques (llorer, farigola i una miqueta de romaní)
- una cullerada de tomàquet concentrat
- sal i oli
- per fer la picada: un all cru, un parell de carquinyolis ( de de galetes Maria), mitja dotzena d'avellanes DOReus.
-caldo de verdures o de pollastre
-ceps

Tallem la carn a daus, eliminant nervis i parts més dures (això és el que em va costar més de fer, ja que els meus ganivets no tenen res a veure amb uns bons ganivets de tallar carn!) Posem la carn en un bol i la cobrim amb el vi negre i aixi la deixem tota la nit.
Treiem la carn del vi i la deixem escorrer. En una cassola amb un bon raig d'oli enrossim bé tots els talls de carn, que haurem salat abans, i els reservem. En el mateix oli sofregim la ceba i els alls tot ben picat, i quan estigui d'un color daurat hi afegim el tomàquet concentrat, ho remenem tot, hi afegim el llorer i les herbes aromàtiques i ho passem a l'olla exprés. Quan torni a arrencar a bullir hi podem afegir la carn, la punta de bitxo, ho mig cobrim de brou i ho fem coure durant un parell a foc ben baixet dins l'olla exprés.
Passat aquest temps fem desvaporitzar l'olla i l'obrim. Punxem la carn a veure si ja està al nostre gust, en cas que la trobeu dura mireu si cal una mica més de brou, torneu a tapar l'olla i la deixeu coure mitja hora més.
Treiem la punta de bitxo, el llorer i el lligat d'herbes aromàtiques.
Una vegada la carn cuita al nostre gust hi afegim una picada fet amb un parell de carquinyolis, un all cru i mitja dotzena d'avellanes. Hi posem uns quants ceps, en el meu cas els tenia congelats, i ho deixem coure, dins la mateixa olla, però ara destapada, un quart d'hora o fins que vegeu que el suc ha reduit i ha quedat una miqueta més espès.
Un bon pa de poble i bon profit!!

Polvorons de "vellana"

2011-12-26T12:37:00.000-08:00

Després de Nadal ve Sant Esteve i per sort tot torna a la normalitat... dies més tranquils, menjars normals, despesa més racional... però al rebost encara hi queden racons amb algunes de les llaminadures que hem fet pels dies d'abans, llaminadures que aniran endolcint les postres dels dies que queden entre St. esteve i Cap d'Any. Així qualsevol conserva la línia... sort de la muntanya i les caminades i sort de les bledes!

Un dels dolços que aquest any ens aniran acompanyant són aquests polvorons d'avellana.
Per fer-los he necessitat:
-400g de farina
-200g d'avellanes DOReus, torrades.
-200g de sucre llustre
-200g de llard

Deixem el llard fora de la nevera perque estigui tou per poder-lo treballar.
Posem la farina en una safata plana i la posem al forn perquè es torri una miqueta (ha d'agafar color de cafè amb llet), cal vigilar ja que ho fa ràpidament i es crema amb facilitat. La deixem refredar.
Piquem les "vellanes" i les barregem amb el sucre, la farina torrada i el llard i ho treballem fins que s'hagin unit bé tots els ingredients.
Fem boletes i les coloquem en una plata del forn i les aplanem una miqueta del damunt, una mica separades, i les posarem a coure, uns 15 minuts, a 180º.
Quan les treiem del forn hem d'anar amb molt de compte ja que són molt toves i es trenquen amb facilitat. Les podem posar damunt d'unes barquetes fetes de paper d'alumini o embolicar-les en paper fi... o...la presentació a gust de cadascu!

I amb aquesta recepta dolceta us deixaré descansar uns quants dies. Ens retrobem l'any vinent.

Una abraçada a tot@s i BON 2012

Piruletes de massapà per desitjar-vos un BON NADAL

2011-12-24T05:04:00.000-08:00

Reus i Tarragona, Tarragona i Reus. Dues ciutats separades per tan sols 13 quilòmetres. Dues ciutats amb una rivalitat sembla que ancestral.
Tarragona, Imperial Tàrraco... Reus, ciutat modernista.
Reus, aeroport... Tarragona, port
Reus, vermuts... Tarragona, Chartreuse
Gaudí va néixer a Reus... però la seva única obra a les nostres comarques la té Tarragona
A Tarragona pelacanyes, a Reus ganxets.

Puc continuar, però no cal... bé, si! me'n deixo una: a Tarragona Nani, a Reus Dolça. Dues que es van conèixer un dia, ves a saber com i van descobrir que a més de gaudir cuinant, tenien un bloc i que una és de Reus i l'altra de Tarragona.

Doncs per poder-vos felicitat aquest Nadal s'ha produït l'agermanament de les dues blocaires (us pensàveu que posaria de les dues ciutats?) i Reus ha baixat a Tarragona a cuinar unes delicioses piruletes de massapà.

la recepta és de la Nani, i la podeu trobar aquí!

Us poso un detall típic de la ciutat de Reus, els que sou de per aquí ja l'entendreu, a la resta us prometo explicar-vos-ho... però un altra dia!!

Ah! i també us prometo que queda pendent que Tarragona pugi a cuinar a la ciutat de Reus, properament...

el gegant indi

Desitjar-vos un BON NADAL a tothom, i sobretot coneixement a la cuina!!

Avets de gingebre, canyella i "vellanes" (55)

2011-12-20T12:32:00.000-08:00

Demà serà l'últim esmorzar... d'aquest trimestre a la feina i he estat buscant per fer un dolç amb gust de Nadal.
Gingebre, no sé perquè però quan penso amb un dolç amb gust de Nadal em venen al cap les gingerbread biscuits, però com que també tinc clar que vull fer un coc en uns motlles petits amb forma d'arbret de Nadal... doncs un coc de gingebre. I ves per on he fet cap aquí, però com que tampoc és exactament el que vull doncs, mans a la massa i a fer-lo a la meva manera, serà un cake anglès fet a la manera "ganxeta".

Necessito:

2 ous
150g de sucre
50g de mantega a temperatura ambient
75g de llet
275g de farina
1 culleradeta de gingebre en pols
1culleradeta de canyella en pols
1 sobre de llevat químic
50g d'avellanes trencades en trossos grossos ("vellanes" DOReus, és clar)

Posem el forn a preescalfar a 200º
Barregem a punt de cinta els ous amb el sucre .
Hi afegim la llet, la mantega en pomada.
Barregem la farina, el llevat, el gingebre i la canyella i ho anem afegint a poc a poc a la crema anterior.
Hi afegim les "vellanes" trencades a trossos grossos.

Preparem els motlles amb farina i mantega i hi aboquem la massa.
Ho enfornem a 200º, uns 20-25 minuts.
Els traiem dels motlles i els empolvorem amb sucre glass ( encara que els de la fotografia no en portin ;-) )

Espero que els companys de feina els trobin tan nadalencs com les dates demanen!!

Crema d'espàrrecs

2011-12-17T10:35:00.000-08:00

Avui us faig una entrada ràpida, d'aquelles de no entretenir-se gaire i aconseguir un bon resultat.
Preparant coses per casa cara els dies que s'acosten se m'ha tirat el temps a sobre i no hi havia res de primer plat.
Cop d'ull a la nevera: un parell de manats d'espàrrecs verds, un porro. I una patata mitjaneta del rebost.

Talladet ben petit el porro es posa a sofregir, quan el tenim blanquet hi afegim els espàrrecs (si prenem la precaució de tallar-los petits quan es trituren no fan fils i ens estalviem el colador xinés) i els fem sofregir una mica. Hi afegim la patata i ho cobrim de caldo ( de pollastre o vegetal) o d'aigua, i ho deixem bullir uns 20 minuts. Rectifiquem de sal.
Ben passat per la batedora per aconseguir una crema ben fina i ja tenim el primer plat a punt.
Per acompanyar he fets unes xips de patata, al forn, amb això he aconseguit un plat molt sa, sense cap tipus de greix.

panets molt tovets, altrament dits MOLLETES

2011-12-12T12:07:00.000-08:00

Són aquells panets que quan érem petits i la meva mare preparava entrepanets per alguna festa d'aniversari, anava a Cal Caelles a comprar i els farcia de pernil dolç, formatge, fuet i nocilla. Quan les festes d'aniversari les preparava jo, per a la meva filla, seguia anant a buscar els mateixos panets i els seguia farcint de pernil dolç, formatge, fuet i nocilla.

I vet aquí que buscant receptes de pa, ara que m'ha agafat la dèria de fer diferents panets per esmorzar vaig trobar aquesta recepta, i quan la vam tastar ens va sorprendre favorablement i ens va recordar molt a aquells panets de quan érem una miqueta més joves que ara ;-)

Vaig necessitar:

600g de farina de força

350g d'aigua

30g de llevat fresc

1 cullerada de mel

1 culleradeta de sal

1 cullerada de lecitina de soja

5g d'oli d'oliva

Desfem el llevat en una mica d'aigua i hi anem afegint tots els ingredients a mesura que anem amassant.

Deixem la massa en un lloc sense corrents d'aire, tapada amb un drap durant una hora.

Fem els panets, els posem damunt la safata del forn, els enfarinem lleugerament per sobre i els tornem a tapar una mitja hora.

Preescalfem el forn a 200º

Posem els panets al forn i els fem coure, per sota sol, una 15-20 minuts.

Els deixem refredar i... a recordar l'infantessa... de grans i petits!

PASTÍS DE PERA (54)

2011-12-07T11:46:00.001-08:00

Quina setmana més rara, això de treballar dia si dia no es fa pesat i costa de passar, més si qui tens a l'altra banda de la taula són adolescents a qui, això d'avui si demà no, els acaba de descentrar, junt amb la proximitat del Nadal, que ja hem enllestit la primera avaluació... tot ajuda... Però no per això hem de deixar de celebrar tot allò que s'ha de celebrar i avui hem celebrat que demà és dia 8, el dia de les Concepcions, Conxites, Conxis...amb un bon pastís de peres que ens hem menjat amb el cafè , cafè amb llet, tallat o te de mig matí, amb el guirigall de la canalla de fons ( ves quin remei!)

Per fer-lo he necessitat:

Tres peres conference madures, però no massa
100g de sucre
50g de llet
50g d'oli
un ou sencer i una clara
100g de farina
Mig sobret de llevat en pols

un rovell d'ou
75g de sucre
75g de mantega en pomada.

Posem el forn a escalfar a 200º.

Tallem les peres a làmines i les reservem.

Preparem un motlle greixant-lo amb oli i farina.

Barregem el sucre amb l'ou sencer i la clara fins que quedi una miqueta escumosa la mescla, hi afegim sense deixar de batre l'oli i la llet i després la farina amb el llevat. Ho batem una estoneta fins que quedi una barreja ben cremosa.

Ho aboquem al motlle i hi col·loquem les llenques de poma de manera que cobreixin tota la superfície i quedin ben posades.

Barregem la mantega ,els 75g de sucre i l'altre rovell d'ou fins que quedi una crema que "untarem" amb cura per damunt les peres.

Ho enfornarem uns 30 minuts, fins que vegeu que té un bonic color daurat.

Podem canviar la fruita per poma o làmines de codony tallades ben primes.

xipirons amb pèsols tendres

2011-12-01T10:57:00.001-08:00

Darrerament vaig força atrafegada, més del que voldria, i això es nota, tant a l'hora de cuinar com a l'hora d'anar a comprar. En no tenir tant de temps passes menys estona "xafardejant" pel mercat a veure que hi ha, a veure que et fa goig o a veure "quina perla" puc trobar per fer ...
Cuinem menys, o millor dit, fem més amanides, bajoques i patates i planxa... molta planxa, però això no vol dir que de tant en tant no fem algun guisadet una miqueta més treballat, com ha estat el cas.
Vaig trobar uns pèsols tendres,que malgrat ser tan primerencs estaven ben plens, cap el cistell un quilo que una vegada desgranats es van quedar en uns 300grams, uns xipirons de mida mitjana. Amb això, una ceba tendra, un parell de grans d'all i un got de vi blanc vam fer un dinar d'allò més bo.

I ben facilet de fer:

Tallada la ceba ben petita la deixem enrossir ben a poc a poc.

Hi afegim els xipirons, hi posem el vi blanc i una mica més d'aigua i a foc ben baixet deixem que es vagi

fent... fent xup-xup, ben a poc a poc.

Mitja horeta i hi posem els pèsols nets. Ho rectifiquem de sal, si volem ara és el moment de posar-hi una miqueta de pebre. Ho tapem i deixem que s'acabi de coure uns 10 minuts més, vigilant que no es begui tot el suc, en cas de que això passi afegir-hi una miqueta més de vi.

Ja el tenim llest, només cal emplatar-ho, una bona llesca de plat i BON PROFIT!

Amanida de patata i escarola

2011-11-27T11:16:00.001-08:00

Després de fer una bona passejada per les rodalies de Montblanc i l'Espluga, pujar fins a La Pena, anar fins Les Masies... i de gaudir del bonic bosc de tardor de la Conca ens ha vingut de gust una amanida.

Unes fulles d'enciam i unes d'escarola, una patata bullida amb pell, tallada a llesques; un ou dur; olives; carxofes en conserva; tonyina... tot col·locat ben harmoniosament al plat i regat amb un bon raig d'oli Siurana, de primera premsada...
Un dinar que hem acabat amb llonganissa a la brassa acompanyada d'un bon allioli de morter.

No calen grans floritures per gaudir d'un bon dinar!

Un senzill coc... que no és un coc senzill!

2011-11-24T11:37:00.001-08:00

Demà divendres 25 i dissabte 26 de novembre el Banc dels Aliments de Catalunya farà el Gran Recapte d’Aliments.
Blogs contra la fam des de Facebook ha posat en marxa la proposta de que els blocs que ens hi hem adherit publiquem una recepta amb algun dels ingredients que es demanen.

Jo us proposo un senzill coc, sense cap més "floritura" que el sucre, ous, llet, farina i oli (a més del llevat, és clar!)

Per fer-lo necessitem:

-125g de sucre
-125g d'oli
-125g de farina
-3ous
-un sobret de llevat químic

Posem el forn a preescalfar a 200º
Preparem un motlle amb oli i farina.
Batem els ous amb el sucre a punt de cinta. Hi incorporem l'oli a poc a poc, sense deixar de remenar.
Barregem la farina amb el llevat i ho anem afegint ben a poc a poc a la crema anterior, ajudant-nos d'una llengua de silicona.
Ho aboquem al motlle i ho posem al forn, ja calent uns 30 minuts.

pastís de formatge i xocolata (53)

2011-11-22T10:45:00.001-08:00

Aquesta vegada vaig per feina, no és exactament un coc ja que es cou al bany maria i és una mica sorprenent ja que barreja xocolata i formatge però us el recomano.

Necessitem:

- 6ous
- 250g de mató
- 250g de formatge tipus Philadelphia
- 100ml de nata líquida
- 50g de mantega a temperatura ambient
- 80g de maicena
- 150g de sucre
- Mig sobret de llevat Royal
- Un pessic de sal
- Un parell de cullerades (de sopa) de xocolata en pols

Posem al forn un recipient amb aigua on després hi posarem el motlle per coure el pastís al bany maria i l'engeguem a 150º.
Muntem les clares a punt de neu ben fort ajudant-nos amb el pessic de sal i les reservem.
Barregem el mató, el formatge crema, la nata i el sucre.
Batem els rovells amb el sucre fins que estiguin una mica escumosos. Hi afegim amb cura la farina de blat barrejada amb el llevat. Posem aquesta barreja amb la feta amb els formatges .
Agafem la quarta part d'aquesta barreja i la separem per afegir-hi les dues cullerades de xocolata
Després a poc a poc i remenant amb cura hi afegim les clares a punt de neu (les tres quartes parts a la barreja sense xocolata i la resta a la que si que en porta)
Ho posem en un motlle untat amb una mica de mantega, primer hi posem la barreja blanca i al damunt la que porta xocolata. Ho posem al forn al bany maria més o menys una hora.
Ho punxem amb un escuradents i quan surti net ja està llest. Deixeu que es refredi dins el forn, una mica obert.
Quan estigui totalment fred es pot treure del motlle i ja el teniu a punt per menjar.

Si el poseu a la nevera i us el mengeu l'endemà, fresquet està boníssim!

PRIM amb panses o amb trossets de xocolata

2011-11-15T12:17:00.001-08:00

Dies enrere vam estar per Terres de l'Ebre, a casa d'uns amics a sopar. Com sempre esperàvem algunes postres típiques de la zona, amb cabell d'àngel o brossat, però ens van sorprendre amb un PRIM.

Era la primera vegada que el tastàvem i ens va agradar força, i vaig pensar que si trobava la recepta podria ser la meva aportació a la La recepta del 15 d'aquest mes, ja que els blocs Fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta, ens proposaven preparar pa i el prim és un pa dolç .

Arribant a casa vaig buscar a veure si trobava alguna cosa sobre el PRIM, i a més de trobar que va ser un militar i polític progressista del segle XIX molt influent en la política espanyola nascut a Reus vaig trobar una fotografia penjada al facebook pel Massitet.

Si aquests de Vinaròs el coneixen i en fan al forn de Ca Massita segur que trobaré la recepta... i dit i fet! La mateixa recepta que vaig tastar a Amposta me la han feta arribar, és la recepta que feia l'àvia de la família... Gràcies per compartir-la!

Per fer el PRIM necessitem:
-3 ous
-80g d'oli
-130g de sucre
-80g de llet
-20 g de llevat fresc
-500g de farina de força
- un bon grapat de panses o perles de xocolata

Barregem l'oli i la llet amb el llevat i el desfem bé. Hi afegim el sucre i els tres ous.
Una vegada ben barrejat hi posem la farina i ho amassem força estona, hi afegim les panses o la xocolata i seguim amassant fins que ens queda una pasta una mica elàstica.
En fem una bola i ho deixem reposar una hora o més tapat amb un drap de cotó.
Una vegada ha passat aquest temps veurem que ha doblat o més el seu volum.
El posem dins d'un motlle i el deixem reposar una hora més.
Hi posem un pessic de sucre per damunt i ho enfornem al forn, ja calent a 200º uns 45 minuts.

També n'he fet uns quants en forma de panet, aleshores he posat perles de xocolata enlloc de panses i els he donat forma de bola abans de deixar-los tornar a deixar reposar per segona vegada una hora més.

El forn, amb aquesta presentació, és una miqueta més curt. Quan vegeu que estan ben dauradets ja els podeu treure,

Llenties amb verduretes del temps

2011-11-11T00:15:00.001-08:00

Quan et porten el dinar, el que porten a tothom, i dia rere dia trobes que no t'agrada gens ni mica; cada dia el trobes més dolent i això fa que la teva estança allí es faci més feixuga. Realment el menjar és un moment del dia que ens aporta felicitat i si ni aquest moment ens satisfà tot es més difícil de portar.

Doncs per evitar això hem estat fent carmanyoles que han substituït peixos a la planxa freds, verdures bullides massa hores abans, pans envasats en plàstic...

Una d'aquestes carmanyoles han estat aquestes llenties amb verduretes.

Per fer-les necessitem:

- 200 g de llenties ( comprades ja cuites)

- una ceba tendra

- un parell d'allets tendres

- un pebrot italià verd

- un tros de pebrot vermell

- un porro
- una carxofa petita
- un parell de cullerades d'oli
- sal

Tallem totes les verduretes ben petites.
Posem l'oli al WOK i hi posem, en aquest ordre, la ceba, els pebrots, el porro, la carxofa i els alls. No posem l'ingredient següent fins que l'anterior estigui al punt. Cop de canell amunt, cop de canell avall uns 10 minuts. Hi posem les llenties, ho saltem durant dos o tres minuts i ja ho tenim a punt.

Com que es un plat amb molt poc greix és molt apropiat per a la carmanyola, i és bo menjat fred, i si per sort teniu on escalfar-lo, millora!

Aquesta recepta anirà a engreixar la llista de plats per a carmanyola de la Dolorss i de VALIRA en el concurs que organitzen sota el lema :“¿Qué pongo de original en el tapper este invierno y que esté cocinado en menos de 1 hora? ...”

Arròs amb carreroles

2011-11-02T12:25:00.000-07:00

Ha estat un cap de setmana llarg i ben aprofitat, l'amenaça del mal temps s'ha quedat en això, en amenaça, i hem pogut caminar per alta muntanya i caminar pels voltants del Segre gaudint dels meravellosos colors que ens oferien els arbres en aquesta zona. Hem passejat entre Martinet i Bellver, un lloc tranquil, bonic, poc freqüentat, on amb una mica de sort pots arribar a veure llúdrigues, però no ha estat el cas!

I tornant cap a casa hem pogut fer un arròs de carreroles, gràcies al Sr. Antònio, us recordeu d'ell?, aquesta vegada ens ha obsequiat amb una bossa d'aquests bolets congelats. L'arròs fet sense cap tipus de complicació amb un resultat magnífic.

Per fer l'arròs he necessitat:
- La meitat de la bossa de carreroles ( calculo que n'hi he posat un quart de quilo o una mica més)
- Una ceba
-Arròs
-Oli, sal i una culleradeta de Pimentón de la Vera.

He agafat una olla i hi he posat a bullir uns dos litres d'aigua amb una miqueta de sal. La he retirat del foc i hi he tirat les carreroles congelades. Un parell de minuts i les he tret de l'aigua i les he posat en un colador perquè llencessin l'excés d'aigua. Aquesta aigua la he feta servir després com a brou per bullir l'arròs.

Picadeta ben petita la ceba la he, gairebé, caramel·litzat, fins que ha agafat un color marró fosquet. Hi he afegit l'arròs i l'he sofregit fins que ha quedat rosset. Hi he posat les carreroles, un parell de minuts sense deixar de remenar, l'aigua bullent, un quart d'hora, rectificar de sal, posar el Pimentón de la Vera, un parell de minutets més i.... a punt!

Com és que fins ara a aquests bolets n'hi he dit moixernons? Sort que el Sr. Antònio, de mica en mica, em va endinsant en la cultura del bolet, encara que no em vulgui dir els llocs on els he d'anar a buscar, això ho manté en secret!.

La "seta misteriosa"... segueix sent misteriosa

2011-10-28T14:11:00.000-07:00

Feia dies que el Tiriti hi anava al darrera, tenia desig de conill a les herbes de la Mussara de l'Unió de l'Aleixar.
Per aconseguir-ho es va empescar una sortida a buscar bolets... amb tan "bona sort" que la climatologia va anar a favor nostre i la caminada boletaire es va convertir en una sortida d'estar aseguts menjant.
Vam començar amb un cafè al "Casino" d'Alcover... això que a Alcover no en tenen de casino!
Després vam anar al molí paperer d'Alcover, un bonic indret a mig restaurar on hi ha una zona de lleure amb tauletes de picnic on vam passar una bona estona atipant-nos de truites, embotits, pa amb tomàquet... coc i pa de nous.

Cotxe i cap a l'Aleixar, ens esperava el conill a les herbes de la Mussara, tendre i gustós, fet a la brassa i acabat de coure amb les herbes a la cassola, fins a quedar tan tendre que gairebé es desfà. Un parell de safates de patates, pelades, tallades a mà i fregides... patates fetes com les d'abans.

I per acabar unes postres de músic i unes galetes casolanes, fetes per l'àvia de la Marta, una jove de 93 anys, que ens van ajudar a arrodonir el dinar.

Ara només cal que es facin bolets i que quedem un altre dia per a aconseguir l'objectiu inicial de la trobada. Podrà ser?

Picantons amb préssec

2011-10-20T11:31:00.000-07:00

Els picantons provenen de les polletes de la raça label.

En algunes regions de la península se'ls coneixen com a pollastres tomaters.

"Coquelets" és com en diuen a Europa, malgrat que la seva mesura és una mica superior que aquí, una mica més de 500grams.
La carn delspicantons és especialment tendra, degut al seu lleuger pes i a la curta edat.

Tenen un alt contingut de proteïnes i un baix contingut en greixos.
 

És excel·lent per a preparacions a la graella condimentades amb herbes aromàtiques i resulta molt apropiat per a tot tipus de receptes de rostits o farcits. 

Informació extreta d'aquí

 Doncs rostit és com els vaig fer  i la salsa la vaig fer amb préssec. Pocs ingredients, una cocció no massa llarga en una cassola d'acer amb el cul gruixut ens van permetre gaudir d'aquest plat i sucar pa, tot el que vam voler, fins a deixar els plats ben nets.

Necessitem:

- dos picatons

- un manat d'alls tendres

- sal i una mica de pebre

- oli d'oliva

- un gotet de moscatell

- dos o tres préssecs de calanda

Tallem els picantons per la meitat i salpebrem.

Els enrossim en un bon raig d'oli a la cassola. Els retirem.

En el mateix oli posem els allets tendres tallats ben petitets fins que comencin a agafar color.

Hi afegim els picantons, el gotet de moscatell i un gotet d'aigua i ho tapem. Ho deixem a foc baixet, fent xup-xup, uns tres quarts  d'hora.

Hi afegim els préssecs tallats a trossos grossos i ho deixem coure un quart d'hora més, fins que vegem que els préssecs són tous.

 La carn dels picantons en aquest moment gairebé es desfà de tan tendra com queda, per tant, servir-ho amb cura que no se'ns trenquin, una barra de pa i BON PROFIT!

Préssecs al vi del Montsant

2011-10-13T12:04:00.000-07:00

Ja comença a venir-nos de gust canviar de fruita, ara les magranes, les figues i els palosantos han fet que mitja dotzena de préssecs s'hagin quedat arraconats a la fruitera. Per donar-los sortida he fet aquestes postres, adaptant una recepta de sempre de peres al vi negre i han quedat unes postres bones i boniques:

- 6 préssecs
- Mig litre de vi DOMontsant
- Mig litre d'aigua
-100g de sucre
- 1 canó de canyella
- la pell d'un quart de llimona

Barregem el vi amb l'aigua, hi posem el sucre, la canyella i la pell de la llimona i ho posem al foc. Quan s'hagi reduït a la meitat hi afegim els préssecs, pelats i tallats a trossos grossos.
Ho deixem coure a foc lent uns 10 minuts.
Els posem en un recipient de vidre i els deixem a la nevera . Ens poden durar fins a una setmana.

Els servirem ben freds i amb una mica del suc pel costat.

coc de colacao (52)

2011-10-07T00:45:00.000-07:00

Una té fama de fer cocs i hi ha moments en que fer-ne un de diferent és un repte, i així de mica en mica he arribat al número 52.

Però vet aquí que xafardejant per les estadístiques que ens ofereix mister Blogger me n'he adonat que no són pas els cocs les receptes que més us agraden, ni de bon troç. La meva recepta estrella és la coca de forner, publicada el desembre del 2008 i que fins el moment ha rebut unes 1830 visites; el pa de pessic de la besàvia, amb unes 900 visites, va en tercer lloc; i fins el sisé lloc, amb 300 visites no trobem el pastís de xocolata amb cobertura de xocolata... però de coc, coc encara no n'hi ha cap al rànquing dels top-ten. Què hi farem!

De totes maneres jo continuo i aquesta vegada us en presento un que és molt agrait ja que puja moltíssim i és senzill i rapidet de fer.

Necessitem:
-6ous

- 1 iogurt natural
- 200g de sucre
- 120g d'oli
-250g de farina
-50g de colacao
-un sobret de llevat químic

Preescalfem el forn a 200º.
Muntar les clares a punt de neu ben fort, ens podem ajudar amb un polsim de sal.
Sense deixar de remenar i anat amb cura perquè no ens baixin hi afegim els rovells, el iogurt, el sucre, l'oli i al final el llevat, la farina i el colacao barrejats.
Posem la barreja en un motlle preparat amb oli i farina i ho enfornem uns 35-40 minuts, fins que ho punxem amb una agulla i ens surti eixuta.

Jo hi he posat perles de xocolata per damunt al moment de posar-lo al forn i ha quedat força maco, no us sembla?

panets de viena

2011-10-01T11:47:00.000-07:00

Mirant enrera, recordant els berenars que feiem quan erem petits, com si fos ara arribant de l'institut veig el meu germà davant la tele mirant BARRIO SESAMO... carinyo especial per la "rana Gustavo" i per "Triki, el monstruo de las galletas" ( en castellà perquè aleshores encara anava tot en castellà, i els records d'aquella època tenen els noms en castellà), embadalit menjant un troç de pa amb xocolata, i a mesura que anavem arribant els més grans ens afegiem al berenar. El dia que hi havia "galletas" feiem festa major!!

Com han canviat les coses, ara no berenem gairebé mai, però si ho fem triem allò que ens ve de gust en aquell moment, no mengem allò que toca sinó allò que volem.

I el mateix passa amb els esmorzars, què voleu per esmorzar? Preparo un coc, faig magdalenes, voleu panets...? darrerament a casa som els monstres dels panets ja que sempre en tenim d'algun tipus per esmorzar, els darrers que he fet i que estan tenint molt d'èxit són aquests pans de viena:

Per fer-los necessitem:
Un parell d'hores de temps
-250g de llet
-500g de farina de força
-50g de mantega en pomada
-1 ou gros
-40g de sucre
-10g de sal
-25g de llevat fresc.
Desfem el llevat amb la llet, hi afegim l'ou, el sucre i la sal i la mantega en pomada. Hi anem afegint la farina mentre anem amassant fins aconseguir una massa una mica elàstica i una mica enganxosa (però no massa).
Fem una bola , ho tapem amb un drap i ho deixem reposar una hora, veureu que dobla el volum, o una mica més.
Posem el forn a preescalfar a 200º.
Posem un paper de cuina damunt la safata d'enfornar i hi posem boletes de massa (no massa juntes perquè en coure-les creixen), ho deixem reposar mitja hora més, i després les enfornem a 200º uns 15 minuts o fins que vegem que tinguin un bonic color daurat.

Amb un raget d'oli Siurana i un tallet de pernil salat són un deliciós esmorzar, amb codonyat i formatge, amb mantega i pernil dolç , amb melmelada de...

Amanida amb paquetets de formatge

2011-09-28T00:00:00.000-07:00

Una simple amanida pot esdevenir un plaer quan hi poses algun "detallet". A casa, que som grans formatgers, ens agrada molt amb paquetets de... formatge, es clar!, i de qualsevol formatge, del que hi hagi a la nevera.

Necessitem:
- Amanida al gust
- Hòsties (Obleas) la Cocinera
- Formatges
- Oli per fregir

A dins de cada hòstia hi poseu el trosset de formatge que voleu. Un moment abans de posar els plats a taula fregiu els paquetets( jo en faig 4 per plat d'amanida) i els coloqueu damunt l'enciam.

Moltes vegades amb allò més senzill aconseguim agradar a tothom, no us sembla?

crema freda de tomàquet i remolatxa

2011-09-25T15:00:00.000-07:00

Estem de festa major, això vol dir xerinola i dinars de colla. Un entrant bo, senzill i rapidet de fer és aquesta crema de tomàquet i remolatxa que podem tenir a la nevera en un gerro i servir-la fresqueta per començar el dinar. En gotets petits pot ser un element més d'uns aperitius.

Una remolatxa, ja cuita, quatre tomàquets de pera ben madurs (que pelarem abans de fer-los servir) i una dent d'all confitada és tot el que necessitem per a fer-ne quatre copes. Anem sumant segons la quantitat de persones que hagin de seure a taula.

Ben triturat, una mica de sal i un raget d'oli per sobre al moment de servir-ho.

Poca feina, no us sembla?

Una altra alegria gràcies a la cuina!

2011-09-23T11:57:00.000-07:00

Força dies enrere em va caure a les mans una de les revistes gratuïtes e la meva comarca, l'IMPACTE, i allí vaig trobar la convocatòria al concurs de receptes "EL XEF ETS TU" que organitza per segona vegada la revista OLIVI.
OLIVI és una revista jove feta per un equip jove i compromès que vol treure un producte de qualitat , una revista que agrupa els exponents de les nostres terres com són l'oli, el vi, la gastronomia i el turisme. A més és reusenca, per tant....
Em va agradar la revista . Em vaig animar i vaig enviar la recepta del conill amb allioli negat que havia publicat el març del 2009.

Oblidat totalment aquest moment, ja que han passat més de tres mesos, ahir vaig rebre un correu electrònic on em deia que la meva recepta havia resultat mereixedora del tercer lloc i que ho havia decidit com a jurat la reconeguda cuinera Mariona Quadrada.

Sorpresa, contenta i amb dues garrafes de cinc litres d'oli DOSiurana ANTARA comparteixo amb vosaltres aquest moment, i de pas us recordo una recepta que estava oblidada
i que ara que sembla començarà la fresqueta us pot venir molt de gust.

ESCABETX, seitons

2011-09-15T12:21:00.000-07:00

Aquesta vegada, Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta no han triat un ingredient ens han reptat amb una tècnica culinària de cocció, l'escabetx.

Aquesta és una manera de cuinar i de conservar que m'agrada força, sóc molt amant de vinagres, i com a tal el escabetx entra dins els meus gustos preferits. I la manera que m' agrada més és amb sardines, verats, seitons, tonyina....fins i tot amb emperador.

He trobat uns seitons, no massa petits i els he preparat de la següent manera:

- Seitons
-3 grans d'all
-una ceba tendra petita
-1cullerada de Pimentón de la Vera
-Sal
-una mica de pebre negre
- Oli Siurana
-Vinagre que sigui bo

He tret les espines dels seitons i els he fregit.
En el mateix oli he posat la ceba tallada a juliana i els alls i ho he deixat coure fins que han començat a estar "transparents".
Moment d'afegir-hi el Pimentón de la Vera, el pebre, la sal i el vinagre i ho he deixat a foc ben lent.
Al final hi he posat els seitons i ho he deixat coure uns 5 minuts.
Ho he tret del foc i ho tinc reposant, ens ho menjarem demà perquè trobo que l'escabetx guanya si no és acabat de fer.

Magdalenes de mató (20)

2011-09-11T10:39:00.000-07:00

Com ja deveu haver notat estic dropa, molt dropa amb el bloc... això no vol dir que no cuini ni faci fotos, no, això només vol dir que quan és l'hora de posar-me a escriure em dedico a llegir, prendre el sol, a sortir a fer una orxata a la fresca o a fer mil coses abans de posar-me a l'ordinador. Ja veieu, encara tinc els ànims de vacances encara que ja sóc a la crua realitat del món laboral des del dia 1; m'imagino que quan demà vegi els alumnes arribant al centre i asseguts a l'aula em despertaré de cop i tot començarà a posar-se al seu lloc.

Però no sóc única amb aquesta malaltia de la droperia ;-) En tinc uns quants que m'envolten... potser s'encomana. N'hi ha un que fa tres mesos va fer el pensament d'"aprendre" a fer magdalenes", corre, passa-li receptes, explica-li com... ja tinc els motlles de paper, semblava que la cosa estava a punt, però no! I ara li dedico aquesta recepta per veure si s'anima d'una vegada.

Jordi, per a fer-les necessites:
- uns 25 motlles de paper de magdalena.
-2 ous
-200g de sucre
-250 de farina
-1 sobre de llevat químic
-250g de mató
-100g d'oli d'oliva

Posem el forn a preescalfar a 200º.

Barreja els ous amb el sucre fins a obtenir una crema escumosa. Afegir-hi el mató i l'oli i seguir barrejant fins emulsionar-ho al màxim. Barrejar la farina i el mató i incorporar-ho suaument.

Posar la massa una mitja hora a la nevera i omplir els paperets fins una miqueta més de la meitat.

Coure'les un 20 minuts, o fins que vegem que estiguin daurades, al forn a 200º.

I aprofito per desitjar-vos a tots una bona diada!

Crema freda d'ametlla i poma

2011-09-03T12:16:00.000-07:00

Avui havia de fer el diluvi, baixar les temperatures i fer-nos més lleugeres les darreres calors... però res de res, almenys per aquí. Com que hem volgut anar a la platja (vivim al costat i no l'havíem trepitjat des del mes de juny) per desintoxicar-nos de la clorofila que portavem acumulada de tot l'estiu i davant l'amenaça de pluges fortes hem sortit aviadet, així que ahir vaig preparar aquesta crema, facileta i que quan hem arribat ens ha vingut molt de gust ja que avui a la platja ha fet sol i s'hi estava d'allò més bé ja que hi havia poqueta gent... per fi la platja torna a ser per als autòctons!

Necessitem:

- 2 pomes golden ben grosses o 3 de més petites

-150g d'ametlla marcona crua

-150g de molla de pa del dia abans

-1 dent d'all

-50g d'oli d'oliva

-sal

-Aigua

Per guarnir jo hi he posat retalls de pernil assecats al forn.

Pelem les pomes, les trossegem i les bullim en aigua.

Piquem les ametlles, també ho podem fer amb farina d'ametlla així ens estalviem aquest pas.

Una vegada tenim les pomes cuites i fredes les posem en un bol, hi afegim les ametlles, la molla de pa, l'all, l'oli i una miqueta de sal. Hi posem l'aigua de bullir les pomes (un litre) i ho triturem fins que sigui tan fi com poguem.

Jo ho he fet a la TMX, posant-t'ho tot junt al bol i a velocitat màxima uns 3 minuts.

Ho posem a refredar a la nevera i quan ho servim hi podem posar uns retalls de pernil al damunt.

Coc de préssec (51)

2011-09-01T12:43:00.000-07:00

Dies enrera, encara de vacances, després d'una llarga caminada per muntanyes cerdanes ens va venir una mica de dolç, i que millor per a mi que fer un coc! I com que és època de préssecs i en tenia uns quants a la panera de la fruita... doncs aquí teniu un coc de préssec!

Necessitem:

6ous
200g de sucre
1 iogurt natural
250g de farina
un sobret de llevat químic
100ml d'oli d'oliva
dos préssecs per fer puré i dos més per tallar a làmines fines.

Posem el forn a preescalfar a 200º.
Treiem els pinyols als préssecs i en fem pure dos, els altres dos els tallem a làmines fines.
Barregem els ous i el sucre i els batem a punt de cinta.
Vigilant que no ens baixi la barreja hi afegim el iogurt, el puré de préssec i l'oli i al final la farina barrejada amb el llevat.

Posem una capa de làmines de préssec en un motlle i hi espolvorem una mica de sucre. Aboquem amb cura la barreja i ho posem a coure al forn, una mitja hora, a 200º.
Abans de desemmotllar el deixem refredar una mica, el treiem del motlle i deixem les làmines de préssec, que s'hauran caramel·litzat, a la part del damunt.

I té més mèrit que els altres, aquest coc, ja que a la muntanya no tinc ni TMX, ni varetes elèctriques ni cap estri dels que t'ajuda a muntar els ous, una forquilla , un bol de vidre i molt de joc de canell van ser els que em van ajudar a fer la recepta! Va quedar prou bé, veritat?

Hauria estat una bona recepta del 15 pel mes d'agost, però com sempre vaig tard...

Arròs de ceps

2011-08-29T13:37:00.000-07:00

Costa engegar...
Després d'un mes sense tenir notícies meves ara us faré cinc cèntims del meu darrer dinar a "la muntanya".
Podria haver estat un dinar bastant trist ja que a la nevera només hi quedava una mica d'enciam, un "cor de bou" i poca cosa més i la nostra intenció era anar a buscar un segon plat ja preparat, escalfar-lo, dinar rapidet i cap al cotxe... que tenim tres hores fins arribar a casa, això sino agafem cues, és clar!
Quan ens acomiadavem dels veïns i ens disposavem a anar a buscar el dinar, el Sr.Antonio, ens va donar una bossa plena de ceps congelats, ell és un gran boletaire i en plega tants que els congela i en té per tot l'any, a més de regalar-ne a amics i coneguts. Així que aquell dinar de subsistència es va convetir en aquest bo i aromàtic arròs de ceps.

Necessitem:
-3 mesures d'arròs
-Una ceba grossa
-Un quart de ceps congelats
-Una mica de vi ranci
-Mitja culleradeta de "pimentón de la Vera"
-Sal, pebre i oli

Posem a bullir uns dos litres d'aigua amb una mica de sal. Hi submergim un moment els ceps, els treiem i els posem en un colador perquè llencin l'aigua. Aquesta aigua serà la que faré servir després per coure l'arròs.

Trinxada la ceba ben petita la posem a sofregir a foc ben baixet fins que agafi un color daurat ben fosc. Hi afegim els ceps i ho seguim sofregint. Hi afegim el vi ranci i quan aquest ja s'hagi reduït hi posem l'arròs i fem que s'enrosseixi una mica.
Hi afegim l'aigua bullint, es sala i s'empebra i s'hi posa el pimentón. Es deixa coure de 15 a 17 minuts i es serveix .

Vam tardar una miqueta més en marxar però va valer la pena, a més vam tenir la sort de no trobar cua i l'hora d'arribada a casa va ser la prevista.
Ah! I al Sr. Antònio n'hi devem una, quan tornem a pujar...

coc humit de xocolata (50)

2011-07-29T10:24:00.000-07:00

Aprofitar fer-ne 50, (de cocs!), per començar la desconnexió de les vacances em sembla una bona manera. Després d'un esforç llarg i laboriós ;-) per fer 50 cocs diferents, alguns propis, alguns agafats d'altres blocs, d'altres de revistes, algun de l'àlbum dels records de la família, molts petites variacions d'una recepta base... ara toca fer vacances, però vacances de tot, i això us inclou a vosaltres.

Un coc d'origen italià, tal i com ens expliquen aquí, que és d'on he agafat la recepta, un coc que es conegut com a torta tenerina, suau, molt esponjós (degut a la poca farina que porta) i amb un intens gust a xocolata!

Necessitem:

Una rajola de xocolata de postres
150 g. de sucre de azúcar
100 g. de mantega en pomada
3 ous
60 g. de farina
3 cullerades de llet
Una cullerada de sucre avainillat
Un polsim de sal

Muntem les clares a punt de neu amb el polsim de sal i les reservem.

Desfem la rajola de xocolata al foc ben baixet, una vegada desfeta i ja fora del foc hi afegim remenant enèrgicament la mantega en pomada fins que quedi ben barrejat .

Barregem bé els rovells amb el sucre fins que quedin a punt de cinta.

Hi afegim les tres cullerades de llet, procurant que no baixi la barreja i la farina tamisada junt amb el sucre avainillat.
Preparem un motlle amb mantega i farina perque no s'enganxi i hi aboquem la crema resultant.

Ho posem al forn, preescalfat a 200º, uns 25 minuts.

Desemmotllem amb cura i empolvorem amb sucre glass.

Sobretot no ens hem de passar en la cocció ja que ha de quedar humit de dins.

Què us sembla aquesta manera de començar les vacances?

Apa, doncs, fins la tornada... Porteu-vos bé!!

coc de taronja integral (49)

2011-07-21T10:10:00.000-07:00

Fa uns dies vam anar a visitar una amiga que la tenim convalescent d'una operació. La cosa ha anat bé i ella es recupera satisfactòriament. Hem volgut endolcir-li una miqueta la vetllada, i a més gaudir amb la nostra companyia ha pogut tastar aquest coc integral de taronja. Especialment pensat per a ella, es cuida molt, sempre remuga del "michelín" malgrat no tenir-ne cap ni un. Doncs per no atemptar contra la seva línia li he fet el coc integral, encara que l'atemptat hi és igual ja que el sucre, la mantega... això no t'ho treu ningú!

Necessitem:

- 1 taronja sencera
- 4 ous
-100g de mantega en pomada
-1 iogurt natural
-1 polsim de sal
-250g de farina integral
-1 sobre de llevat químic

Posem el forn a escalfar, fins a 200º.
Muntem les clares a punt de neu ben fort, ajudant-nos del polsim de sal, i les reservem.
Muntem els rovells amb el sucre a punt de cinta.
Tallem la taronja amb pell en quatre trossos i la triturem bé.

Afegim el iogurt als rovells a puny de cinta i ho barregem amb cura, després hi posem la taronja triturada i la mantega en pomada i ho seguim remenant. Hi incorporem, ben a poc a poc, la farina barrejada amb el llevat i al final les clares a punt de neu.

Preparem un motlle amb mantega i farina perquè no s'enganxi i hi aboquem la massa.
Ho posem al forn, ja calent, uns 25-30 minuts.
El punxem per veure si està cuit, heu de tenir en compte que ha de ser una mica humit del centre, per tant l'agulla ha de sortir neta però no eixuta del tot.
Sucre glass per damunt, ben embolicat i preparat per obsequiar, què us sembla?

verdures saltejades amb pasta

2011-07-17T00:45:00.000-07:00

Fa més d'una setmana que tinc el wok de Valira a casa i encara no l'havia fet servir. He estat pensant en receptes per estrenar-lo però al final m'he decidit per una de senzilleta i ràpida. Poca feina, que ara amb la caloreta no em ve massa de gust passar massa estona a la cuina.

He fet un plat únic, aprofitant les verdures que tenia a la nevera, un tall de cap de llomillo per persona i un sobre de tallarines fresques.

Tallem en juliana les verdures, en el meu cas han estat una ceba, un pebrot verd italià, una pastanaga, un porro, una albergínia i un parell de grans d'all.

Tallem també els talls de cap de llomillo a tires i els marinem amb una miqueta de salsa de soja, sal i pebre mentre es couen les verdures.

Posem el wok al foc amb una miqueta d'oli i hi posem totes les verduretes tallades i les salpebrem. Ho anem saltant fins que vegem que estan mig cuites. Separem les verdures cap els costats del wok i en el "forat" que queda al mig hi posem els tallets de llomillo i els saltegem ajudant-nos d'una espàtula. Quan vegem que la carn ha agafat una miqueta de color la barregem amb les verduretes i ho seguim saltejant. Hi afegim la soja que hem fet servir per marinar el tall. Quan vegem que aquesta s'ha reduït, ho tastem de sal i pebre i ho rectifiquem en cas de que calgui, hi posem les tallarines que ja haurem bullit abans i les tindrem reservades, un parell de cops de canell per barrejar-ho tot ben bé i ja ho tenim a punt d'emplatar.

Em sembla que això dels cops de canell i el wok començarà sovintejar a casa nostra!

confitura de síndria - Avui la "Dolça" fa tres anys

2011-07-14T00:39:00.000-07:00

Dies enrera el programa CUINES de TV3 va dedicar la setmana a les melmelades i confitures, van portar unes cuineres de Vila-rodona, a l'Alt Camp, del Restaurant FRUITS SABOROSOS i cada dia van fer melmelades diferents i van proposar-nos diferents maneres de fer-les servir.
Només en vaig veure un, el de la confitura de síndria i meló, i com que aquest tipus de confitura sempre m'ha cridat l'atenció... doncs mans a la feina! Però jo la volia fer només de síndria, per tant la recepta no em servia, i em vaig ajudar de les receptes de la Dolorss i de la Sión, i fent un mix de les tres he fet la meva confitura de síndria. Us he de dir que m'ha sorprès, és diferent, però m'ha sorprès en positiu, és bona, molt bona.

Necessitem:
un quilo de pell de síndria ( treiem la pell verda i deixem una mica de la carn vermella de la síndria) a trossos.
500g de sucre
una llimona

Posem en una cassola la pell de la síndria, la llimona tallada i el sucre i a foc baixet ho anem remenant fins que vegem que els trossos de síndria estan brillants i semitransparents. Ho deixem refredar una mica i hio triturem fins que tingui la consistència que ens agrada, a mi m'agrada que es notin una mica els trossos però que no siguin massa grossos.
Ho posem en pots de vidre que haurem esterilitzat (els taps també), ho tapem i ho posem al bany maria uns 20 minuts.
Una vegada freds els pots s'etiqueten i al rebost...

I què us sembla aquesta recepta per celebrar que un 14 de juliol d'avui fa tres anys debutava en aquest món dels blocs?

Sembla ahir i la Dolça ja té tres anys. Us dic això ja que com molts sabeu el meu nom és Glòria. Dolça és el personatge que signa i apareix al No tot són postres... a la cuina i que em fa l'efecte que és coneguda i seguida per un munt de persones anònimes que de tant en tant ens visiten i no deixen mai cap comentari, potser per timidessa, potser perquè es pensen que aquest no és el seu món... sigui quina sigui la raó sàpigueu que aquesta és casa vostra i que els vostres comentaris sempre seran benvinguts.
I als que deixeu comentaris i als que ja us conec en persona no cal que us digui res, continuem com fins ara, no us sembla?

Gràcies per acompanyar-me i espero seguir tenint-vos a la vora. Sense vosaltres la "Dolça" no té raó de ser!

un dissabte gastroblocaire a VALIRA i alguna coseta més...

2011-07-12T09:36:00.000-07:00

Dir VALIRA a Reus vol dir cafetera....

... vol dir setrilleres...

... vol dir sucreres...

A gairebé totes les cases en teníem, i sempre els havíem considerat " de casa", és clar! La VALIRA era a la carretera de Montblanc. També hi havia la VALIRA d'Alforja, que va ajudar al poble, amb la creació d'uns 50 llocs de treball estables, a "superar" la primera crisi de l'avellana.

Una mica d'història:

Els anys "60", erem els anys dels "Planes de Desarrollo", dels SEAT"600" i també de les cafeteres italianes. El Sr. Josep Betriu, home d´empresa, va tenir en aquell temps la visió empresarial de voler fer aquí, a casa nostra, un dels articles que en aquell moment tenien més èxit comercial: les cafeteres italianes. A principis de l´any 1970, el Sr. Josep Betriu, va fundar la fàbrica ARHOSA a Reus, la primera empresa del que després seria el Grup Valira. El primer article a fabricar foren les cafeteres VALIRA, models que els italians havien popularitzat. Després vingueren altres articles: termos, setrilleres, carmanyoles, encenedors de cuina, etc.
La visió comercial del Sr.Josep Betriu, el va fer associar amb altres empresaris reusencs.

El Grup Valira va crèixer i es va consolidar a la zona.

Avui en dia són quatre les empreses que formen el grup:
Comercial Valira (matriu), Arhosa (fàbrica), Iamsa (acabats i logística) i Premersa (taller de mecanitzat).

Dissabte passat ens vam passejar per les noves instalacions del Polígon AGRO-REUS i vam conèixer molt i molt bé el procés de fabricació del productes estrella actual de VALIRA, la paella.

Ningú ens ho pot explicar millor que l'Starbase a la seva entrada en dues entregues, aquí les teniu : primera i segona part o la Sara Maria (els dos portaven llibreteta i prenien apunts!)

Una vegada acabades les explicacions i la visita que vam fer amb l'Èric Didier, el Director General ens van obsequiar, com a aquells nens de col·legi que s'han portat bé i els donen un xupa-xups, amb una bossa plena, un wok de la gama AIRE i una carmanyola NOMAD! Vam sortir contents i satisfets... com els nens amb el xupa-xups, jejej.

Ara tocava anar cap al centre de Reus, plaça del Mercadal, a fer un vermut... què sino? vam seure a la terrassa de a Casa Coder, una antiga adrogueria ara convertida en restaurant i vam estar una estona fent el vermut i menjant patates de la patateria Laurie, veritat Tiriti?

Després a dinar a la GLORIETA DEL CASTELL...

I només uns quants de nosaltres (la resta tenien compromisos previs) vam fer una visita a la Capsa Gaudí, com es coneix col·loquialment al GAUDÍ CENTRE.

Cap a les sis de la tarda donavem per tancada una jornada que havia començat a les 10 del matí i em sembla que en vam gaudir de cada un dels seus moments.

Els protagonistes vam ser:

-Decuina, l’Oscar, la Cris i la Laia.
-Sabores de colores, la Loreto
-Delícies del Rebost, la Sara Maria
-Tiritinyam, en Lluis i l'Elisabet
-Fem un mos, la Sión i en Miquel.
-El cocinillas, en Manuel
-Cocinero Fiel, en Txaber
-Cuinetes, la Nuni i tota la familia Laboria
-Pa de nous, la Marta i l'Albert
-Maiblog, la Mai
-Sense bloc, la Rosa Maria ( a veure si aviat ho solventem això!)
-i una servidora, No tot son postres, Glòria “Dolça”

Panets de sobrassada

2011-07-08T10:32:00.000-07:00

Ens agrada molt la sobrassada i la de Planoles especialment. Quan pugem a la Cerdanya n'acostumem a comprar al mercat del diumenge, a més de baiona, llangonissa seca, alguna vegada llardons per a fer coca... tot de coses bones per menjar però no massa saludables, què hi farem!

I aprofitant que feia focaccia per sopar vaig fer una mica més de massa ja que volia provar de fer aquests panets.

El resultat aquí el teniu:

-Un quart de litre d’aigua tèbia.
-4 o 5 culleradetes d’oli d’oliva.
-2 culleradetes de sucre.
-2 culleradetes de sal.
-450/500 de farina.
-1 sobre de llevat de pastisseria super ràpid o 25g de llevat fresc.

S’amassen tots els ingredients fins aconseguir una massa no massa enganxosa, ho posem en un bol i ho tapem amb un drap de cotó durant una hora perquè reposi i creixi.
Folrem una safata de forn amb paper vegetal i el pintem amb oli.
Agafem la massa fem boletes, no massa grosses, ja que creixen bastant, i dins de cada una hi posem un bon tros de sobrassada i les coloquem espaiades a la safata del forn.
Posem la safata , a 50º, al forn durant mitja hora i la traiem perquè es refredi.

Mentrestant preescalfem el forn a 200º.

Pintem els panets amb oli, hi posem un grapadet de sal grossa al damunt de cadascun i els enfornem a 200º fins que vegem que tenen un bonic color daurat, més o menys 20 minuts.

Me'n van sortir bastants i en vaig posar uns quants en una carmanyola al congelador.

Descongelats a temperatura ambient queden perfectes però si els hi doneu un copet de forn al moment de menjar-los ... encara millor!

melmelada de maduixetes del bosc

2011-07-04T08:17:00.000-07:00

Aquest cap de setmana hem caminat força i hem pujat ben amunt. 2916m, no és poca cosa! La Tossa Plana de Lles.

De baixada, que ja vas més tranquil ja que ja has aconseguit allò que volies hem trobat algun que altre bolet i un parell de racons amb maduixeres amb maduixetes. Després de menjar-ne unes quantes i quedar-nos amb aquell gust tan diferent que tenen a la boca, com que n'hi havia força, n'hem collit unes quantes. Una feinada per fer-ne un parell de grapats, que, una vegada a casa, la balança ha dit que només eren 120g.

Unes quantes han anat a parar al iogurt natural per postres del sopar... boníssim!
I la resta? He provat de fer-ne una mica de melmelada. N'ha sortit un potet petit i no ple fins dalt però tan diferent a la melmelada de maduixots que ha valgut la pena fer-la. Té un puntet d'acidessa diferent i més llavors, però el gustet de maduixeta de bosc domina.

Només he fet servir 100g de maduixetes i 75g de sucre, foc lent, una espàtula de fusta i uns 20 minuts de temps, i aquí la teniu:

Ve de gust? Us asseguro que si!

bastonets salats... per acompanyar un bon vermut.

2011-06-30T08:31:00.000-07:00

Els que us passegeu pels blocs de cuina deveu haver vist una allau de coques amb cireres i comentaris sobre el Corpus i la Festa Major d'aquesta, la meva ciutat.
Un altre dels elements distintius de casa meva és el vermut, pres al migdia en una terrasseta, acompanyant-lo d'alguna coseta salada per picar.
Com fer un bon vermut ens ho explica aquí una bona amiga, companya de ciutat i d'aventures blocaires; i com que ella ho fa tan bé jo no seré qui ho torni a explicar en un interval tan curt de dies. Per cert, també comparteixo amb ella la predilecció per l'YZAGUIRRE!!

El que si us explicaré és la manera de fer uns bastonets salats que van perfecte per acompanyar el vermut:
Necessitem

60g de xoriço vermell picat
1 ceba mitjaneta picada
50g de formatge curat ratllat
200g de farina
mig sobret de llevat químic
7 cullerades d'aigua
3 o 4 cullerades d'oli
sal

Preescalfem el forn a 200º.
Sofregim la ceba amb una miqueta d'oli i quan comenci a estar lleugerament daurada hi afegim el xoriço i ho deixem coure tot junt.
A banda barregem la farina, la sal, el llevat i l'oli i ho anen amassant fins que quedi una massa llisa, hi afegim el sogregit i el formatge i hi seguim amassant, posant-hi l'aigua de mica en mica a mesura que la massa ens ho vagi demanant.
Quan tinguem una massa homogènia la deixarem una mitja horeta a la nevera.
Estirem la massa en una placa d'un cm de gruix i la tallem a bastonets.
Posem els bastonets damunt una safata amb paper de forn, hi espolsem sal gruixuda per damunt i els deixem coure uns 20 minuts a 200º o fins que vegem que tenen un color dauradet.

Focaccia amb pera, formatge blau i nous.

2011-06-26T09:37:00.000-07:00

Dates com aquestes fan que els forns i les cuines treballin sense parar: revetlles, coques, els primers sopars a la fresca...

La passada revetlla de Sant Joan em va tocar fer la rebosteria salada i em vaig decidir a fer focaccies. Focaccies amb diferents "farciments", amb verdures, amb bolets i llonganissa, amb recapte de ceba i pebrot... però la que crec que val la pena destacar és la que us explico a continuació:

Per fer la focaccia necessitem:

-Un quart de litre d’aigua tèbia.
-4 o 5 culleradetes d’oli d’oliva.
-2 culleradetes de sucre.
-2 culleradetes de sal.
-450/500 de farina.
-1 sobre de llevat de pastisseria super ràpid o 25g de llevat fresc.

S’amassen tots els ingredients fins aconseguir una massa no massa enganxosa, ho posem en un bol i ho tapem amb un drap de cotó durant una hora perquè reposi i creixi.

Folrem una safata de forn amb paper vegetal i el pintem amb oli.

Una vegada la massa ha crescut posem la posem damunt el paper vegetal i l’anem estenent i fent forats amb els dits.

Després untem bé la massa amb oli.

Posem la safata , a 50/60º, al forn durant mitja hora i la traiem perquè es refredi.

Mentre es refreda agafem un parell de peres ben madures , les tallem i en fem una capa generosa per damunt tota la superfície de la focaccia, després hi posem nous pelades una mica esmicolades i força formatge blau.

Posem el forn a escalfar a 200º.

La posem dins el forn ja calent uns 20 minuts o fins que tingui un bonic color daurat.

COCA AMB CIRERES

2011-06-22T11:21:00.000-07:00

Ja sabeu que una sempre que pot fa pàtria, i que hi ha una recepta que cau cada any per aquestes dates, la COCA AMB CIRERES, coca típica de la ciutat de Reus que serveix, per donar el tret de sortida als Gegants i la Mulassa, el dia de Corpus. Tal dia com aquest les escoles porten els nens a la plaça del Mercadal per veure la primera ballada dels Gegants i se'ls obsequia amb una petita coca amb cireres per esmorzar, coca que es mengen asseguts en rotllana i amb una gran "feinada" per part de les mestres que han d'evitar que els pinyols vagin a parar a terra. És una de les gràcies de la nostra coca, que es couen les cireres amb el pinyol.

Aquest any Corpus cau el mateix dia de la revetlla de Sant Joan, per tant les coques amb cireres i les coques de Sant Joan se'ns estan barrejant pels aparadors dels forns i les pastisseries de Reus. Fa goig veure-ho!

Però jo, fidel a la tradició que m'he creat jo mateixa us torno a publicar la recepta, diferent a les que coneixeu, la primera amb massa de coca de forner, la segona amb cireres negretes i la d'avui amb massa una mica abrioixada, una mica diferent, més dolceta la massa, però bona , almenys a nosaltres ens ho sembla que som RTV (de Reus de Tota la Vida)!!

I com aquest any per Corpus els nens ja no seran a l'escola es té previst fer el Tast de Coques de Cireres a les 7 de la tarda al Mercadal, més o menys es serviran unes 3000 coques per acompanyar els gegants.Pels que no pugueu estar per aquí però us engresqui la nostra festa animeu-vos a fer-la.

Necessitem:
- Per fer la massa mare-

250g de farina de força
10g de llevat de forner
150ml d'aigua

- Per fer la coca -

500g de farina de força
75g de sucre
75g de mantega
4ous
un pessic de sal
100ml d'aigua
80ml d'oli
100g de llevat de forner

Cireres ben madures
Sucre
oli

Fem la massa mare:

Desfem el llevat en l'aigua una mica tèbia i ho anem afegint a la farina, que anirem amassant fins aconseguir que quedi consistent com una bola.

Ho tapem amb un drap humit i ho deixem reposar fins que hagi doblat de volum.

Coloquem la massa mare en un recipient gran, afegim el sucre, el llevat, la sal, la mantega en pomada, l'oli i els 4 ous.

Anirem amassant i afegirem l'aigua de mica en mica perquè ens la vagi agafant i fins que quedi una bola una altra vegada consistent.

La tornarem a tapar i la deixarem reposar una horeta.

Rentarem bé les cireres, en traurem la tija i si veiem que no són massa sucoses les punxarem, per ajudar que treguin el suc quan s'estiguin coient.

Donarem la forma rodona a les coques, les omplirem amb cireres per damunt, la quantitat és a gust de cadascú, a nosaltres ens agrada que n'hi hagi com més millor, hi tirarem força sucre i les deixarem reposar una hora més.

Preescalfarem el forn a 200º i les posarem a coure durant 15-20 minuts. Abans de posar-les al forn hi tirarem un bon raig d'oli per sobre les cireres i el sucre.

Encara que no sigui la típica COCA de Sant Joan, aquest any per dates aquesta serà la que ens menjarem, l'altra la deixarem per a la revetlla de Sant Pere!! I és per això que, a més de compartir-la amb tots vosaltres, també m'agradarà que formi part del recull de coques que ens està preparant el bloc MEMÒRIES D'UNA CUINERA.

La recepta de la massa la he agafada del "Pànxing Tot Cerdanya" del mes de Juny 2011. És la massa de la Coca de Sant Joan que ens proposa el Forn Fleca Vella de Puigcerdà.

Llomillet amb gratinat d'all i oli

2011-06-20T09:36:00.000-07:00

Fa dies que tinc aquesta recepta fotografiada i apunt de publicar, a més tinc ganes de "complir" amb la Dolorss de BLOCde CUINA i el II sorteig GOURMET RURAL, però si em despisto ja no arribo a temps, com sempre!
Veureu una manera que agrada molt a casa de fer el llomillo, sobre llit de patates i amb allioli gratinat. La llesca de pa serà la que farem servir per sucar la salseta una vegada hem acabat.
Una altra manera de presentar-ho és agafar una llesca de pa de pagès, torrar-la una mica i emplatar les patates i el llomillo a sobre abans de posar-ho a gratinar, aleshores el suquet de la carn i l'allioli empapa el pa i ja no cal fer l'esforç de sucar-lo.
Dues maneres diferents de presentar el plat que veureu a continuació.

Necessitem:

Un llomillo ben maco que tallarem a medallons gruixuts (3 per persona).
Una patata mitjana per cap
Un bon morter d'allioli (fortet d'all)
Una llesca de pa de pagès.

Marquem els medallons de llomillo a la planxa i els reservem.
Pelem les patates, les tallem a rodanxes una miqueta gruixudes, les salpebrem i les posem en un bol amb un rajolinet d'oli al microones uns quatre minutets, fins que veieu que estan toves.
Talleu el pa en forma de rectangle, poseu al damunt un llit de patates i els tres medallons de llomillet que corresponen a cada ració.
Una bona cullerada d'allioli damunt de cada tall de llomillo i a gratinar fins que agafi color daurat.

Que aprofiti!!

Coc de xocolata i cireres (48)

2011-06-18T10:26:00.000-07:00

Aquests dies es troben unes cireres maquíssimes, grosses i dolcíssimes que venen de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Amb unes quantes cireres del Pinell de Brai i canviant una miqueta la recepta de la Mercé de Cuina per a llaminers han sortit aquestes postres.
Us animo tastar-lo, una mica tèbi és dolcet i cremós... deliciós!

Necessitem:

Un bon grapat de cireres
tres o quatre presses de xocolata, 70%. trencades a trossos grossos.
75g de sucre
125g de farina
3ous
250ml de llet
un polsim de sal
mantega i farina per untar el motlle

Preparació:
Netegem bé les cireres, en traiem el pinyol i les posem en un bol amb una miqueta del sucre.
Untem el motlle amb mantega i l'empolvorem amb una miqueta de farina.
Amb la batedora de varetes barregem els ous amb la resta de sucre i el polsim de sal fins que tinguem una massa blanquinosa i escumosa. Hi afegim la farina, tamisada, a poc a poc, procurant que no ens baixi gens la massa dels ous i el sucre.

Ara començarem a afegir la llet freda, a poc a poc, sense deixar de remenar i aconseguirem una massa homogènia, escumosa i líquida.

La posarem dins el motlle i al forn, que ja tindrem preescalfat a 200º, i quan faci 10 minuts obrirem ràpidament el forn i hi posarem per sobre les cireres i uns quants trossets de xocolata (aquesta maniobra s'ha de fer molt ràpid ja que el forn no ha de perdre temperatura), tanquem el forn i deixem que acabi de coure's (uns 30-35 minuts més)
El deixem refredar una mica, el traiem del motlle i ens el mengem tebi.

truita caragolada ... feta en Valira!

2011-06-15T08:37:00.000-07:00

Fa uns dies vaig rebre un paquet que on hi havia tot això:

Paella colecció AIRE de 24cm
Crepera / Planxa colecció AIRE de 28cm
Cassola colecció BLACK INDUCTION + TAPA de 28cm

I tot de la casa Valira.

El motiu aquí el teniu. Cada mes fan un concurs a la recepta mes votada i al xef més votat. Jo vaig penjar el coc de matafaluga i vaig fer una juguesca amb alguns dels meus alumnes... la resta va ser feina d'ells, i el lot de parament de la llar per gentilesa de Valira ja el tinc a casa.

I què millor que estrenar una paella que fer una senzilla truita caragolada per acompanyar una llesca d'un bon pa amb tomàquet?

Avui la recepta és tan sabuda que no cal posar-la, no us sembla?
Gràcies VALIRA, gràcies receptes.cat, i gràcies, sobretot, als meus alumnes, que sense ells les paelles no m'haurien arribat!!

coc amb cabell d'àngel (47)

2011-06-05T10:54:00.000-07:00

La setmana passada "vam acabar" els examens... Per fi deixem enrere l'ESO i començarem una etapa escolar "més responsable"... i això que no em puc queixar ja que ella n'és de responsable i treballadora i ha acabat amb molt bones notes, tant que, encara que no tinguem el butlletí fins a final de mes avui ja ho hem volgut celebrar amb un bon dinar... Bé, un dinar al seu gust: gaspatxo, llomillo amb crosta de foie i aquest coc amb cabell d'àngel.

Per fer-lo necessitem:

-1 iogurt natural

-200g de sucre

-4ous

-150g de farina

-50g d'oli d'oliva

-una cullerada d'essència de vainilla.

- un sobre de llevat químic

- cabell d'àngel.

Posem el forn a preescalfar a 200º.
Separem clares de rovells i muntem les clares a punt de neu ben fort i les reservem.
Barregem els rovells amb el sucre i el iogurt , amb el batedor de varetes, fins obtenir una massa el més escumosa possible.
Afegir-hi, a poc a poc la farina barrejada amb el llevat i al final l'essència de vainilla. Posar-hi amb molta cura les clares a punt de neu vigilant que la massa no baixi gens.

preparem un motlle amb oli i farina perquè no s'enganxi i hi posem tota la massa. Al damunt hi fem un bon llit de cabell d'àngel i ho posem al forn. Tarda una mitja hora en estar cuit, de tota manera punxeu-lo per comprovar si ja està cuit.

El cabell d'àngel, a mesura que el coc puja, anirà baixant fins quedar una capa sota, però a mesura que baixa van quedant cabells per tot el coc que fan que tingui una textura "especial"

panets de mató

2011-06-01T12:30:00.000-07:00

Ja no cal cap excusa per fer panets, brioixos i altres masses semblants, senzillament ens agraden i de mica en mica van sortint millor. Veure com puja la massa ens motiva especialment i ,com dieu alguns de vosaltres, puc dir que, efectivament, fer massa amb llevat enganxa!!
El cap de setmana passar vaig baixar mató de la Cerdanya, boníssim per menjar sol, o amb una culleradeta de mel o melmelada, i també ha servit per donar un punt diferent i especial a aquests panets.

Necessitem:
-500g de farina de força
-30g de sucre
-25g de llevat fresc
-200g de mató
-125 de llet
-1 ou (+ un altre ou per pintar-los)
-60g de mantega
-un polsim de sal.

Desfem el llevat en la llet tèbia.
Hi afegim el sucre, l'ou una mica batut, la mantega en pomada i el polsim de sal.
Hi anem incorporant a poc a poc el mató.
Ara és el moment de començar a amassar a mesura que anem afegint la farina.
Ho hem de treballar fins aconseguir una massa que no s'enganxi als dits.
Ho deixem reposar una hora, com a mínim, en un lloc sense corrents d'aire i atemperat. Quan hagi passat aquesta estona veureu que ha doblat el seu volum. Ara toca donar la forma als panets i posar-los a la safata del forn. Els pintarem amb ou batut i els deixarem reposar una hora més.
Preescalfem el forn a 200º i els posem a coure fins que vegem que estan dauradets per sobre, uns 15 -20 minuts.

La primera intenció era fer pastissets de mató, però aquests panets van passar al davant. La veritat és que va valer la pena fer-los. La recepta original és d'uns panets fets amb iogurt, però com faig sovint li vaig donar el meu toc personal, la vaig canviar una mica i vaig substituir el iogurt per mató. Els panets... bons... molt bons!

Brioix

2011-05-24T11:21:00.000-07:00

Darrerament els he acostumat a tenir alguna coseta diferent per 'esmorzar. Si a mig matí, a l'hora del patí hi ha entrepanet salat a casa hi ha alguna llepolia dolça, però no tot han de ser cocs a casa nostra i darrerament m'he llençat una mica a l'aventura amb diferents masses amb llevat fresc, busco fer un brioix on no hi domini la mantega, que no sigui massa dolç, que quedi suau i flonjo...res, que no demano res!

Amb aquesta recepta agafada d'una publicació gratuïta de fa més d'un any he aconseguit un brioix força correcte (ara que no em sent ningú l'he fet tres vegades abans no ha sortit el que veieu a les fotografies). A veure que us sembla a vosaltres!

Per a fer aquest brioix he necessitat:
- 6 ous
-125g de mantega, en pomada
-125g de sucre
-un parell de cullerades de sucre avainillada.
-750g de farina de força
-25g de llevat fresc
-300ml de llet.

Desfem el llevat en la meitat de la llet, tèbia.
Hi barregem la meitat de la farina i anem amassant. Hi posem la resta de llet amb el sucre i la vainilla. De mica en mica anem afegint farina, quan vegem que comença a no prendre'n més hi anem afegint els ous, d'un en un, i seguim afegint la farina fins al final. Ara hi anem incorporant la mantega a trossos, sense deixar d'amassar durant força estona.
Una vegada tinguem una massa llisa en fem una bola, l'arrebossem amb una mica de farina i la posem en un bol tapat a reposar un parell d'hores. Passat aquest temps li treiem l'aire i li donem la forma que volem, jo la he posat dins d'un parell de motlles rectangulars que havia untat amb una miqueta de mantega. La tornem a deixar reposar una hora més en un lloc on no li toqui l'aire (pot ser dins el forn apagat).
Podeu pintar la massa amb ou batut.
Es posa el forn a preescalfar i quan vegeu que la massa ha tornat a pujar força dins els motlles l'enforneu a 200º durant uns 20 minuts.

Acabadet de fer, amb una miqueta de melmelada està boníssim. La resta la he tallat a llesques i al congelador, així cada dia serà tendre com acabat de treure del forn.

Salmorejo

2011-05-20T12:15:00.000-07:00

Amb la caloreta que comença a apretar ja venen de gust les sopes fresquetes que pots tenir a punt i quan arribes de la feina et solventen el primer plat.

Per a quatre racions he necessitat:

- mig quilo de tomàquets ben madurs (escaldar-los i treure'n la pell)
- quatre llesques de pa del dia abans.
- una dent d'all
- dos ous durs
- 100ml d'oli verge Siurana
- vinagre
- sal

Tallem el pa a trossos i el posem en un bol, hi afegim els tomàquets sense pell i l'all i ho triturem.

Quan ja tenim la barreja ben fina i sense cap grumoll hi afegim els ous durs i ho tornem a triturar.

Ho salem i, sense aturar la batedora, hi afegim un raget de vinagre, un bon vinagre, però pel meu gust no ha de ser balsàmic, i l'oli a poc a poc fins que aconseguim la textura cremosa que ens agradi (semblant a la maionesa).

Hi ha qui acompanya el salmorejo amb ou dur picadet, taquets de pa fregit o encenalls de pernil salat, això ja va al gust de cadascú. Nosaltres normalment ens el mengem sol.

bombons de maduixa

2011-05-15T11:21:00.000-07:00

A casa quan arriben les maduixes som molt feliços. Tots, tan pares com filla. Els pares perquè veiem que la xiqueta menja fruita sense remugar, sense que se'ls hagi de fer res especial per "amagar-la" i la filla perquè no ens escolta remugar al final de cada menjada!!

I ens agraden tal com són, sense cap preparació, ben netes, tallades pel mig i amb una cullerada de sucre per sobre. Ja en tenim prou, és com ens venen més de gust.

Però avui les hem vestit una miqueta de gala, amb una mica de cobertura de xocolata i col·locant-les dins un motlle ben bonic, així podran formar part de la llista de receptes, aquesta vegada amb maduixes, convocatòria que ens fan Els fogons de la bordeta i Xocolata desfeta.

Només he agafat unes maduixes ben maques i les he banyat en cobertura de xocolata, mínim 70%. Les he posat als motlles i les he deixat a temperatura ambient fins l'hora de menjar-nos-les. Si hagués fet més calor les hagués posat a la nevera.

Coc de matafaluga (46)

2011-05-10T14:13:00.000-07:00

Avui m'he trobat amb una amiga, alguns de vosaltres la coneixeu, la Rosa M, va venir amb mi a la darrera trobada gastroblocaire. És una amiga de fa poc però amb qui compartim força coses... hem enraonat de tot i de res, ja que la trobada ha estat curta... molta feina, moltes obligacions... com sempre. El millor de tot ha estat la conclusió de la trobada, no pot ser que la feina i les obligacions ens facin perdre aquests moments, els hem de cuidar!

Per tant, després d'uns quants dies de tenir-vos molt abandonats ara intento retrobar-me amb vosaltres, amics gastroblocaires. I què millor per a fer-ho que un senzill coc, la meva especialitat!

Per fer-lo es necessita:
- 4 ous
-200g de sucre
- 1 iogurt natural
-250g de farina
-un sobret de llevat químic
-100ml d'oli d'oliva
-100ml d'anís
- una cullerada de matafaluga

Posem el forn a preescalfar a 200º.
Barregem els ous i el sucre i els batem a punt de cinta.
Vigilant que no ens baixi la barreja hi afegim el iogurt, l'anís i l'oli i al final la farina barrejada amb el llevat.
Al darrer moment hi posem una cullerada de matafaluga.

Aboquem la barreja en un motlle que haurem preparat amb farina i oli i ho posem al forn, una mitja hora, a 200º.

A veure si partir d'ara començo a cuidar-vos una miqueta més, família gastroblocaire!

Conill amb pinyons

2011-05-03T11:31:00.000-07:00

Avui tocava fer una miqueta de guisat, estem una mica tips de tanta planxa i tan de vapor...

Avui un conill del mas del Pere, l'hem triat i hem esperat a que ens el preparessin per pendre'l, això si, sense pell ni cap... no puc soportar veure aquells ullets... aleshores ni el tallo ni me'l menjo, què hi farem si sóc així de figa-flor!

L'he trossejat a trossos bastant grossos i l'he marcat a la cassola amb poc oli, l'he reservat.
Apart he picat tres cebes i, a foc ben baixet, amb una miqueta d'oli i mig gotet de moscatell, les he caramel·litzades.
Quan han estat ben marronetes hi he afegit els trossos de conill, salpebrats, els he cobert amb brou i mig gotet més de moscatell i ho he deixat fent xup-xup gairebé una hora, fins que he vist que s'havia reduit força el líquid. Hi he afegit uns quants pinyons, que havia torrat una miqueta a la paella, i ho he deixat fins que el suquet ha tingut l'espessor que a mi m'agrada, és a dir gens líquid.
Emplatar i ràpid cap a taula!

panets amb sorpresa

2011-04-30T12:00:00.000-07:00

Després d'uns quants dies, no gaires, de fer una mica de bondat ja he tornat a engegar el forn. El motiu han estat aquests panets amb sorpresa que la meva filla anirà prenent per menjar-ne un cada dia a l'hora de l'esbarjo.
Es queixa: "mama, això engreixa molt, això no pot ser, no me'n facis més..." però quan no hi ha cap llepolia només remena pel rebost a veure si troba alguna coseta dolça.
Em sembla que avui li han agradat força, tant que els hauré de congelar aviat si vull que arribin a dilluns!

Per fer-los he necessitat:

-mig quilo de farina de força
- 15g de llevat fresc
-120g de sucre
- un sobret de sucre avainillat
-100g de mantega en pomada
-un quart de litre de llet
-un polsim de sal
-Sucre glaç i una presa de xocolata per cada panet.

Es desfà el llevat amb la llet a 40º.

Es barreja bé la mantega amb el sucre.

Es barreja la farina amb el sucre avainillat.

Posem les dues primeres barreges en un bol i les mesclem bé. Després hi afegim la farina i ho amassem fins que no se'ns enganxi als dits.

Fem una bola, la posem dins un bol que taparem amb un drap i ho posem en un lloc on no hi hagi corrent d'aire.

Passada una hora fem els panets, posant una presa de xocolata dins de cada un, i els posem damunt la safata del forn, una miqueta separarts ja que encara creixeran una miqueta més.

Els tornem a deixar reposar mitja hora més.

Preescalfem el forn a 200º i els fem coure uns 10 minuts.

En treure'ls els espolvorem amb sucre glaç, i si ens els mengem acabadets de fer la xocolata regalima... un vici!

Milfulls de carabassó

2011-04-27T11:10:00.000-07:00

Encara que no ho sembli, a casa fem com tothom, primer, segon i postres, per tant avui un primer!

És facil i vistós, molt suau de gust.

I el millor de tot, el pots tenir preparat i només cal enfornar-lo una miqueta quan arribes a casa.

Necessitem:

- un carabassó

- tres o quatre de cullerades de beixamel .

- formatge ratllat

-sal i pebre

Tallarem un carabassó amb la mandolina a rodantxes ben fines. L'escaldarem uns minuts en aigua salada i ho posarem en aigua ben freda, per aturar la cocció i que conservi el color verd, ben verd .

Agafarem un cercle d'acer inox hi l'anirem omplint, una capa de carabassó sal pebrat al gust, una miqueta de beixamel i una culleradeta de formatge, una capa de carabassó.... i així fins que ens quedi ple.

Ho acabarem amb beixamel i una capa de formatge ratllat.

Amb molta cura treurem el cercle i ho posarem uns minuts a gratinar.

Mentre farem uns cruixents de pernil que posarem al damunt al moment de portar-ho a taula.

Bon profit!

MONA

2011-04-22T07:36:00.000-07:00

Després d'haver fet pràctiques i haver debutat amb la massa mare al final m'he decidit a fer tres mones de les típiques, amb el pa de pessic, la cobertura i la figureta de xocolata... dieu-me original, o potser mandrosa ja que dedicar-hi un mínim de set hores per fer-les em feina molta mandra, la veritat!

El pa de pessic és la base de les mones, jo he fet la recepta que us vaig posar dies enrera, el pa de pessic de la besàvia.

-6ous sencers de gallina
-150g de sucre
-200g de farina

Preescalfar el forn a 200º
Batre els ous sencers amb el sucre a punt de cinta ben fort Després posar-hi la farina a poc a poc i amb molta cura mirant que no ens baixi gens la massa.
Preparar un motlle amb oli i farina perquè no s'enganxi.
Abocar-hi la massa i posar-lo al forn uns 20 minuts.

Ara us explico com he fet la mona de gema:

Hem de fer un almívar:

suc d'una taronja
aigua mineral
100 g de sucre

S'extreu el suc d'una taronja i s'afegeix aigua mineral fins arribar als 100 ml.
S'hi afegeix el sucre i es porta al foc, i es deixa bullir uns minutets.
(Si voleu hi podeu afegir una mica de licor un cop fred).

Ara farem la gema:

6 ous sencers
35o g de sucre (més o menys el mateix pes que els ous)
30 g de midó
180 g d'aigua mineral

Es baten els ous com si es fes una truita. S'hi afegeix l'aigua i es cola amb un colador xinès.
Es barreja el sucre i el midó, i s'afegeix a la barreja anterior (procurant que no es formin grumolls).
Es cou, tot remenant, fins que comenci a espessir. Quan tingui l'espessor desitjada, es retira del foc i es fa refredar passant-la d'un recipient a un altre un parell de vegades.

La posem a la nevera fins que la tornem a necessitar.

Ara toca fer la mona:

Es divideix el pa de pessic per la meitat. S'impregna de l'almívar, i es farceix de gema.

Es col·loca la meitat superior del pa de pessic i es procedeix de la mateixa forma (s'impregna de l'almívar i es cobreix de gema). Es recobreix tot el pa de pessic amb la gema i s'adorna la vora amb ametlla filetejada. I es decora al vostre gust .

I ara la de xocolata:

Fem l' almívar:

50 g de sucre
1/2 dl d'aigua
un rajolí de conyac

Posem en un pot el sucre, l'aigua i el conyac i ho escalfem

fins que arrenqui a bullir. Ho apartarem del foc i ho deixarem

refredar.

Obrim el pa de pessic pel mig, l’emborratxem amb l’almívar i

el farcim amb melmelada d’albercoc o de préssec. El tapem i

el deixem fins el moment de cobrir-lo amb la glaça.

Fem la glaça de xocolata:

150 g de sucre
1/2 dl d'aigua
70 g de cobertura de xocolata negra
10 g de mantega

Posem el sucre i l'aigua al foc i quan comencin a sortir

bombolletes hi afegim la xocolata i la mantega. Remenem

perquè es desfaci bé.

Muntem la mona:

Posem el pa de pessic muntat en una reixa alta i, a sota, hi

posem una safata per recollir la glaça que caigui.

Aboquem la glaça a poc a poc i amb cura per sobre el pa de

pessic però no farem servir cap espàtula. Deixem que es vagi

repartint i que caigui pels costats, d'aquesta manera ens

quedarà llisa i perfecta.

Si els costats no queden totalment coberts de glaça en

posarem de la que ens ha caigut, aquesta vegada si, ajudant-nos

d’una espàtula o llengua de silicona.

Posem ametlles laminades torrades per tot el costat i guarnim

la mona al nostre gust, amb fruita confitada, ous de xocolata,

plomalls…

Pastís de xocolata amb cobertura de xocolata. (45)

2011-04-19T00:35:00.000-07:00

dAquests dies la cuina, millor dit, el forn, de casa no para. Mones, aniversaris...
Fa pocs dies vam celebrar uns 16 anys , havia de ser, tan si com si, amb un pastís de xocolata , amb molta xocolata.
Aquí el teniu:

-6ous
-100g de mantega
-100g de farina d'ametlla
-100g de farina
-150g de sucre
-1rajola de xocolata, mínim 70%
-una culleradeta de cafè de llevat químic

Preescalfem el forn a 200º
Barregem les dues farines amb el llevat.
Fonem la xocolata amb la mantega i ho deixem refredar
Muntem les clares a punt de neu ben fort i les reservem.

Barregem els rovells amb el sucre fins que ens quedi una crema escumosa.
Hi afegim, amb cura, les farines i el llevat. Després la mantega amb la xocolata i finalment les clares a punt de neu.
Ho aboquem en un motlle que haurem preparat amb mantega i farina perquè no s'enganxi, i ho posem al forn a 200º, una mitja hora.

Una vegada cuit el desmotllem i el deixem refredar.
Mentrestant podem preparar la cobertura de xocolata.

-150g de sucre
- migdecilitre d'aigua
-100g de cobertura de xocolata
-10g de mantega
Posades l'aigua i el sucre al foc esperem a que comencin a bullir amb alegria. Aleshores hi afegim la mantega i la xocolata, remenem perquè es desfacin bé i sense deixar de remenar, amb el foc baixet, esperem que ens agafi la consistència que necessitem per a cobrir el pastís.

Posem el pastís damunt una reixeta alta i a sota hi posem una safata per recollir la xocolata que ens caigui.
Posem la cobertura en una gerra i quan s'hagi refredat bastant l'anem abocant a poc a poc i amb molta cura perquè ella mateixa es vagi repartint i ens quedi llisa i perfecta. No hem de fer servir cap espàtula. Si algun racó d'algun costat ens queda per cobrir ara si que, amb l'ajuda de l'espàtula, agafarem cobertura de la que ens ha caigut a la safata i ho acabarem de cobrir tot.

Deixem que s'eixugui bé la cobertura i procedim a decorar el pastís, en el meu cas he posat un PER MOLTS ANYS amb glaça de sucre, i unes espelmes amb la xifra que celebrem.

La recepta de la cobertura i la presentació del pastís han sortit de LO FORNER DE PONENT, una de les darreres descobertes que he fet i que us convido a que el visiteu.

Fent pràctiques... MONA TRADICIONAL

2011-04-15T04:48:00.000-07:00

Ja fa dies que em rondava pel cap provar de fer la mona tradicional, però com que es fa amb massa mare..., això em feia dubtar.

Al final m'he decidit i he debutat amb la massa mare, Vençuts tots els temors que tenia els resultats han estat magnífics...ara bé, temps, se'n necessita molt per a fer aquesta recepta.

Ha valgut la pena, ara només em queda fer la mona pel dia de Pasqua.

Avui us poso les fotos de les pràctiques.

Per fer aquestes "pràctiques" he necessitat:

MASSA MARE:

175 de farina de força

90g d'aigua

10g de llevat fresc

MONA:

250 g de farina de força
2 ous
65 g de sucre
30-40 ml d'aigua
ratlladura de llimona
25 g d'oli
massa mare
cabell d'àngel, massapà, xocolata pel farcit
2 ous durs per a decorar
un ou batut per a pintar
fideus de colors

PREPAREM LA MASSA MARE:

Desfem el llevat en una mica d'aigua tèbia. Hi afegim la farina i ho amassem fins aconseguir una massa homogènia.
En fem una bola i ho posem dins un bol enfarinat, tapat amb un drap de cotó, durant dues hores.

I DUES HORES MÉS TARD... COMENCEM A FER LA MONA:

Batem els ous i hi afegim la farina, el sucre, la ratlladura de la llimona i la massa mare. Ho amassem mentre anem afegint, a poc a poc, miquetes d'aigua fins aconseguir una massa ben lligada que no se'ns enganxi a les mans.
Ara es el moment de anar amassant mentre hi afegim l'oli, a poc a poc fins que quedi ben absorbit.

Tornem a posar la massa en un bol enfarinat i tapat amb un drap de cotó, aquesta vegada tres hores.

I TRES HORES MÉS TARD:
Una vegada la massa ha pujat l'estirem amb el corró, damunt el taulell de cuina enfarinat, es forma un rectangle una mica més ample d'un costat.; extrem. Aleshores, es col·loca el cabell d'àngel a l'extrem més estret, i es va enrotllant cap a l'extrem més ample i s'enrotlla d'estret a ample. Ajuntem els dos caps donant-li la forma de tortell.

El pintem amb ou batut i el tornem a deixar reposar mitja hora més.
El tornem a pintar amb ou batut, hi posem fideus de sucre de colors i el posem al forn, preescalfat a 180º entre 20 i 30 minuts, fins que vegeu que té un color daurat.

En total he estat gairebé set hores pendent però el resultat... bo, molt bo!

Per cert, la recepta és de la Mercè, de cuina per llaminers, recepta excel·lent, com totes!

Panets de llet

2011-04-07T06:49:00.000-07:00

Quan es té com a bloc de referència, entre d'altres el de la Mercè, cuina per a llaminers, passa que tens una pila de receptes a pendents i que no et poses mai al dia ja que les receptes que t'agraden i tens intenció de fer són més quantitat de la manya que una servidora té en fer-les. Deu ser per això que aquesta recepta és a la llista des de fa més d'un any, i al final, aquest cap de setmana passat em vaig decidir a fer-la. El resultat 12 panets de llet suaus, tendres i no gaire dolços que ens han acompanyat uns quants dies per esmorzar.

Necessitem:

500 g de farina de força
250 mL de llet
50 g de sucre
50 g de mantega
20 g de llevat fresc de forner

Preparació:

Desfem el llevat amb una mica de llet tèbia. Hi afegim la resta d'ingredients i ho amassem fins que ens quedi una massa ben llisa.

Fem una bola i ho deixem reposar durant una hora tapat amb un drap de cotó.

Passat aquest temps li donem un copet per treure-li l'aire.

Formem els panets, amb la forma que volem, i els pintem d'ou batut.

Els tornem a deixar reposar fins que vegem que han doblat el seu volum.

Els enfornem, al forn calent a 200º, durant dos minuts. Després abaixem el forn a 180º fins que vegem que estan dauradets.

Els deixem refredar i ja els tenim a punt per menjar!

Un consell, si no volem que es ressequin massa podem posar un recipient amb aigua dins del forn durant la cuita.

Cookies de xocolata i avellanes.

2011-04-03T11:37:00.000-07:00

Us creureu que no n'havia fet mai?

Necessitem:
-200g de farina
-100g de farina integral
-100g de sucre moré
-100g de sucre blanc
-50g de mantega
-1 ou
-1culleradeta de sucre avainillat
-un polsim de sal
-mig sobret de llevat químic
-100g de xips de xocolata o xocolata negra tallada a trossos
-100g d'avellanes DOReus picades grosses.

Treiem la mantega una estona de la nevera i quan la tinguem tova la barregem amb els sucre i l'ou.
De mica en mica hi anem afegint les farines, barrejades amb el llevat , la sal i el sucre avainillat i ho anem amassant fins que ens quedi ben lligat.
Al final hi afegim els xips de xocolata i les avellanes.
Ho deixem una mitja hora a la nevera.

Encenem el forn a 200º.

Damunt la safata hi posem un paper de forn. Anem fent boletes amb la massa i les coloquem, no massa juntes ja que quan es couen s'aplanen i s'enganxarien les unes amb les altres. Entre 10 i 15 minuts i ja les tenim a punt.
Quan es treuen del forn són toves, s'endureixen en refredar-se.

Pastís de calçots

2011-03-30T12:02:00.000-07:00

Fer una calçotada sempre vol dir arribar a casa amb alguna carmanyola plena, bé siguin calçots cuits o crus, carxofes, llangonissa... i com no, una miqueta de salsa que ens alegrarà les amananides uns quants dies!

Aquesta vegada han estat un parell de manats de calçots cuits que els he "reciclat" de la següent manera.

- 15 o 20 calçots

- 6 ous

- 100ml de crema de llet

- Sal

- Pebre

He netejat bé els calçots, treient tot el que queda brut del foc, dels dos manats me n'ha quedat la meitat, és a dir l'equivalent a una vintena.

Ben talladets a trossets els he posat en un bol amb els sis ous batuts una mica i la crema de llet i ho he passat per la batedora fins que ha quedat com un puré.

Salpebrar al vostre gust, pensem que el calçot dolceja una mica, per tant aquí cal ser una miqueta generós.

Untat un motlle de silicona amb mantega fosa i s'hi aboca la barreja.

Al forn, al bany maria, a 200º uns 35 minuts.

Ho vaig deixar refredar una mica abans de treure del motlle i al plat amb una cullerada de salsa de calçots.

Si ho volem fer a casa i no tenim excedent de calçotada podem agafar els calçots i escaldar-los. La resta igual.

Mandonguilles amb avellanes i ceps

2011-03-23T13:24:00.000-07:00

Dies enrera tots vam cuinar pensant amb en Santi Santamaria, quan vaig veure la recepta que va penjar l'Alfons i em vaig animar a fer-la. Em van agradar les verduretes, blanquejades i saltejadetes al moment de menjar-les, però el que em va encuriosir més i em va agradar força va ser la manera de preparar la pilota. Vaig pensar en fer-ne unes mandonguilles, a l'estil de casa, fent xup-xup una bona estona, enlloc de bullir-la en brou.

El resultat aquí el teniu:
Vaig agafar 300g de carn de vedella picada i la vaig barrejar amb 300g de carn de porc, picada també. A banda vaig picar 250g de "vellanes" torrades i les vaig barrejar ben barrejades amb la carn. Vaig xopar una molla de pa amb llet i un ou i ho vaig estar treballant tot una bona estona. Salat i salpebrat al gust. Vaig fer les mandonguilles i les vaig arrebossar amb una miqueta de farina. Immediatament fregides i reservades. A l'oli del fregit hi vaig posar mitja dotzena d'allets tendres perquè es sofregissin i després hi vaig posar les mandonguilles, mig cobertes de caldo i una miqueta de vi ranci. Una bona estona fent-xup a foc baixet i quan el líquid ja havia minvat força hi vaig posar uns quants ceps talladets ( eren congelats). Xup-xup una estoneta més fins que vaig veure que la salseta s'havia reduït prou i que els ceps ja eren cuits.

Què us sembla? Ve de gust?

Avui Sant Josep...

2011-03-19T11:41:00.000-07:00

I seré tan típica i tòpica com mana la data. Felicitaré a tots els Joseps, Josepes, Peps, Pepes... amb aquesta magnífica crema catalana.

La recepta? M'imagino que la de tots i cadascun de nosaltres, més o menys la mateixa, però amb el puntet personal que fa que em pensi que és la millor, almenys a casa m'ho diuen, què carai!!!

La millor o no, aquesta és la meva crema, dedicada a tots i totes els que teniu algun motiu de celebració un dia com avui:

- 1 litre de llet ( jo la he agafat sense lactosa, per allò de les intoleràncies)
-10 rovells d'ou
-200g de sucre
-50g de midó per espessir crema
-1 culleradeta de sucre avainillat
-un polsim de sal
-la pell d'una llimona
-un canó de canyella

En fred, amb la batedora, barrejar bé la llet, els rovells, el sucre, el midó, el sucre avainillat i la sal.
Afegir la pelll de llimona i el canó de canyella.
Posar-ho en una cassola i , sense deixar de remenar amb una espàtula de fusta, escalfar-ho, sense que arribi a bullir, aleshores abaixar el foc i seguir remenant fins que tingui la consistència de crema que a nosaltres ens agrada. Retirar-ho del foc i remenar un minutet més. Treure la llimona i la canyella
Abocar-ho en sis platets o cassoletes de fang.
Empolvorar de sucre i cremar-ho, amb un bufador, una pala, o posant-ho uns minuts al gratinador.

I ja sé que vaig tard, però aquests dies hem estat una mica més "enfeinats " del compte i no he arribat a temps a La Recepta del 15, organitzat per Els fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta. Però em sembla que m'hi deixen afegir!

Panets d'olives negres

2011-03-14T01:12:00.000-07:00

Anar a la "muntanya" vol dir baixar carregats. Carregats de viandes, és clar!
I què millor que uns panets acabadets de fer per acompanyar aquest bé de Déu de secallona, llonganissa seca i baiona.

Per fer-los necessitem:

-Un quart de litre d’aigua tèbia.
-4 o 5 culleradetes d’oli d’oliva.
-2 culleradetes de sucre.
-2 culleradetes de sal.
-450/500 de farina.
-1 sobre de llevat de pastisseria super ràpid o 25g de llevat fresc.
-250g d'olives negres d'Aragó

Desossem les olives i les piquem petites

S’amassen tots els ingredients fins aconseguir una massa no enganxosa i al final hi afegim les olives , ho posem en un bol i ho tapem amb un drap de cotó durant una hora perquè reposi i creixi.

Folrem una safata de forn amb paper vegetal i el pintem amb oli.

Una vegada la massa ha crescut en fem boletes de la mida que vulguem els panets i els posem damunt el paper vegetal.

Els pintem amb oli i els espolsem amb sal gruixuda.

Posem la safata , a 50/60º, al forn durant mitja hora i la traiem perquè es refredi.

Posem el forn a escalfar a 200º.

Posem els panets dins el forn ja calent uns 20 minuts o fins que tinguin un bonic color daurat.

Com que en van sortir molts uns quants han fet cap al congelador i serviran d'entrepà per esmorzar a l'hora del pati, quan s'acabi la setmana blanca i tot torni a la normalitat.

GINGERBREAD MAN

2011-03-07T09:10:00.000-08:00

Hem fet una trobada d'amics de joventut, aquelles que voldries fer una vegada a l'any però que, a mesura que ens fem grans es van espaiant. Ara feia més de tres anys que no ens trobavem i quina il·lusió retrobar-nos una vegada més!
No va ser una trobada en un restaurant, va ser a casa d'un de nosaltres, i cadascú es va encarregar de portar alguna cosa per alimentar els nostres "afamats estòmacs".
A mi em va tocar portar la llepolia per acompanyar el cafè i fer que s'allargués la sobretaula. Vaig pensar en xocolata, uns bombonets d'avellana, unes trufes, o potser uns pastissets en versió mini... Al final hem vaig decidir i entretenir fent unes galetes de gingebre, unes galetes diferents ja que tenen un punt "picant" que les fa especials.

Per fer-les necessitem:

-150g de mantega en pomada
-1 cullerada de melmelada de taronja amarga
-1 culleradeta de llevat químic
-1 ou
-200g de sucre
-una culleradeta de gingebre en pols ( jo n'hi poso mitja, d'altra manera trobo que piquen una miqueta massa)
-350g de farina

Posem el forn a preescalfar a 180º.

Barregem bé la mantega, l'ou i el sucre.
Hi afegim la farina barrejada amb el llevat i ho amassem bé.
Al final hi posem la melmelada i el gingebre i ho acabem d'amassar.
Amb el corró estirem la massa fineta i la tallem amb els motlles. Jo m'he entretingut a dibuixar-los amb un escuradents.
Posem les galetes damunt paper de forn i les posem a coure, a 180º, uns 10 minuts aproximadament.

No sé si va ser la picantor de les galetes o el bon rotllo, però el cava va correr i vam estar una llarga estona d'allò més bé!

Minimagdalenes de taronja (19)

2011-03-02T03:50:00.000-08:00

Per esmorzar sempre n'agafa dos per acompanyar el cafè amb llet, siguin de la mida que siguin, sempre dos... és el seu costum. Aquestes són petitetes, com a mínim se'n menjarà tres o quatre, si no n'agafa alguna més! Les he fetes pel meu pare.

Per fer-les necessitem:
- 6 ous
-1/4 de farina
-1/4 de sucre
-1/4 d'oli d'oliva
-Un polsim de sal.
- un sobre de llevat químic
-La pell de dues taronges ratllada.

Batem els ous amb el sucre i el polsim de sal a punt de cinta. Hi afegim la ratlladura de la taronja.
Després l'oli i al final la farina barrejada amb el llevat. Ho barregem amb cura perquè no "ens baixin" els ous.
Omplim els paperets de magdalena fins la meitat i els posem al forn, que ja tindrem calent a 200º , durant uns 10 minuts.
Si feu servir motlles una mica més grossos les haureu d'enfornar una miqueta més.

I mentre us estic explicant aquestes magdalenes el forn està coent unes coques de llardons per demà. Recordeu que és DIJOUS GRAS!

Cassoleta de sípia amb carxofes i ou dur.

2011-02-25T04:52:00.000-08:00

Ja heu pogut comprovar que de receptes salades no en poso massa. No sé perquè però no tinc mai la càmera de fotos a punt, en canvi això no em passa amb les postres. Però de tant en tant arribo a temps i puc captar l'imatge abans de que els plats estiguin nets.
Ara que és temps de carxofes m'agrada fer-les amb tot tipus de plats, i agafant de base la cassoleta de divendres sant vaig canviar el bacallà per una sípia ben grossa i va sortir aquest plat. Per sucar-hi pa i repetir.

Necessitem (per a 4 persones):
-una sípia ben grossa
-una carxofa per cap
-un parell de patates mitjanetes.
- 2 ous durs
-1ceba tendra i un parell d'alles tendres
- una copeta de vi blanc
-caldo de peix
- oli, sal

Netegem i tallem les carxofes a 4 talls i les fregim una miqueta. Les reservem.
Pelem i tallem, escantonant-les, les patates i les reservem.

A l'oli de fregir les carxofes hi posem la ceba ben petita i la sofregim bé, a meitat de cocció hi posem els alls ben petites i ho acabem de deixar sofregir. Quan comenci a agafar color hi posem la sípia tallada a talls grossos i ho remenem tot una mica. Hi afegim el caldo (ha de cobrir la sípia una mica més de la meitat). Quan arrenqui a bullir baixar el foc i deixar-ho mitja hora, aleshores posar-hi les patates i deixar-ho un quart d'hora més .Rectificar de sal. Posar-hi el vi i les carxofes i, quan punxant-t'ho amb una forquilla, noteu que tot és ben cuit hi poseu l'ou dur, tallat pel mig. Sacseu una mica la cassola (si ho remeneu se us trencarà tot) perquè es barregin bé tots els ingredients i ho teniu a punt per emplatar.

Pollastre a la brasa amb escalunyes

2011-02-19T07:36:00.000-08:00

Avui cuino aquesta recepta en homenatge a Santi Santamaria, un dels grans xefs del moment defensor de la cuina tradicional i els productes locals però alhora innovador.
Trobar una recepta del Santi Santamaria per fer a casa i que fos raonablement senzilla de fer ha estat una tasca que molts de nosaltres hem fet des que decuina.net ens ha fet la proposta d'homenatjar el cuiner desaparegut.

Al final em vaig passejar pel bloc i allí és on he trobat les receptes més adequades per fer a casa. M'he decidit per un pollastre a la brassa amb escalunyes , recepta relativament senzilla, apta per a fer en una cuina domèstica.

Per fer aquesta recepta necessitem:

- 4 pits de pollastre ( jo ho he fet amb pollastre de pagès)
-1 culleradeta de fulles de farigola fresca
- 8 culleradetes d'oli d'oliva
- 16 escalònies
- la pell d'una llimona
-1culleradeta de pebre negre en grà
-1/4 de litre de vi ranci

Preparem els talls de pollastre i els deixem marinant-se tora la nit amb la pell de llimona, el pebre en gra. la farigola, l'oli d'oliva i el vi ranci.
L'endemà les retirem i les posem a coure a la brassa a foc lent, fins que vegem que estan al punt que ens agrada.
Es desossen quan les emplatem i tallem les puntes de les ales. Salpebrem.

Les escalònies es posen al forn, sense pelar, a 150º, entre 20 i 25 minuts.
Les servim sense pelar com a guarnició pel pollastre.

Just al moment de portar els plats a taula ruixar el pollastre amb una miqueta d'oli d'oliva.

Va per tu, Santi.

2011-02-17T02:12:00.000-08:00

Als 53 anys ens deixa... no era el moment! El món de la cuina el trobarà a faltar.

L'Starbase ens convida a fer un homenatge a Santi Santamaria, i a fer-lo de la manera que a ell li hauria agradat més, cuinant una de les seves receptes.

Aquí teniu reproduïda la "convocatòria" que ens fa:

US ANIMO A TOTS A HOMENATJAR A SANTI SANTAMARIA CUINANT UNA DE LES SEVES RECEPTES AQUEST DISSABTE.

Tan li fa si teniu bloc o no, si sou molt bons cuiners o no feu ni un ou ferrat, no importa... us animo igual a que entre tots li fem aquest petit gest de record i agraiment. Un gest íntim fet amb el que més es va estimar -familia a part-: la cuina.

Va per tú, Santi.

El mateix event convocat a Facebook:
http://www.facebook.com/#!/event.php?eid=165108163541684

OS ANIMO A HOMENAJEAR A SANTI SANTAMARIA COCINANDO UNA DE SUS RECETAS ESTESÁBADO.

No importa si tienes blog o no, si sois muy buenos cocineros o no haceis ni un huevo frito, no importa ... os animo igual a que entre todos le hagamos este pequeño gesto de recuerdo y agradecimiento.
Un gesto íntimo hecho con lo que más estimó -familia aparte-: la cocina.

Va por ti, Santi.

El mismo evento, convocado en Facebook:
http://www.facebook.com/#!/event.php?eid=165108163541684

Podem trobar algunes de les seves receptes i opinions al seu blog.
I aquest cap de setmana cal inundar els blogs i el facebook de receptes, el motiu s'ho val!

Unes altres coques de llardons

2011-02-14T12:18:00.000-08:00

L'altra dia em van agradar molt uns llardons que no eren massa eixuts i semblaven demanar-me que els comprés. I així ho vaig fer. Els vaig posar en una panereta i al rebost. Al cap d'uns quants dies ja no eren tan fresquets i se m'estaven eixugant a mi. Volia fer un coc que portés llardons, però al final ha quedat pendent l'invent ja que m'he decantat per unes coques de llardons, agraden molt i és una recepta que sempre surt bé. Els invents els deixarem per un altre dia.

La coca de llardons que faig normalment és la de la Montserrat Seguí, i ja la coneixeu d'una entrada de fa temps. Tenia ganes de fer-ne una altra, però que no fos la típica de pasta de full i tenia escrita la coca de ríxons sense sucre de recetas de tartas, així que la vaig recuperar i la vaig fer totalment a la meva manera, amb sucre i sense canyella, per tant qualsevo semblança amb la recepta original és pura coincidència, però és d'allí d'on em va venir l'inspiració!

Necessitem:
-100g de llet
-100g d'aigua
-200g de llard
-50g de sucre

-400g de farina
-100g de llardons
-15g de llevat premsat
-Per posar per damunt sucre i pinyons.

Posem el forn a preescalfar a 200º

Picar els llardons ben picadets i reservar-los.

Escalfar una mica la llet i l'aigua. Desfer-hi el llevat.

Barrejar-hi bé el llard i el sucre.

Afegir-hi la farina i amassar-ho molt bé fins que ens quedi una massa ben lligada. Posar-hi els llardons i amassar una mica més fins que quedin ben distribuïts.

Donem la forma a les coquetes i les espolsem de sucre i hi posem uns quants pinyons per sobre.

Ho posem 10 minuts al forn. S'ha de vigilar ja que es couen molt ràpid i es ressequen amb facilitat.

El pa de pessic de la besàvia (44)

2011-02-11T01:09:00.000-08:00

Primer vam buidar la casa i ara portem un temps classificant papers i més papers que de qualsevol manera vam desar dins de caixes. Papers vells, papers antics, digueu-ho com vulgueu, papers grocs que es desfan quan els agafes... Entre tots hem trobat unes quantes receptes escrites a mà. M'ha cridat especialment l'atenció el pa de pessic que avui he fet i m'agradat el comentari dels que l'han tastat: "Té gust a pastís antic" Exactament és això, un pastís la recepta del qual deu tenir vora un centenar d'anys.

A la recepta original hi posa:

-6ous sencers de gallina
-150g de sucre
-200g de farina

(si no teniu la mitja dotzena d'ous posar-n'hi tres i una culleradeta de bicarbonat)

Preescalfar el forn a 200º
Batre els ous sencers amb el sucre a punt de cinta ben fort ( encara que no ho posi a la recepta original afegiu-hi un polsim de sal que us ajudarà).
Després posar-hi la farina a poc a poc i amb molta cura mirant que no ens baixi gens la massa.

Preparar un motlle amb oli i farina perquè no s'enganxi.
Abocar-hi la massa i posar-lo al forn uns 20 minuts.

Feu-lo i veureu que bo, és el pa de pessic de tota la vida.
Jo avui l'he fet amb sis ous . Un altre dia provaré la versió "pobre" amb tres ous per descobrir la diferència.

"Moments" de la trobada gastroblocaire a l'Empordà.

2011-02-08T03:01:00.000-08:00

Jo, de crònica de la trobada de dissabte passat no en faré. Podeu veure uns escrits i unes explicacions magnífiques de la mà de l'Oscar (1 i 2) , el Massitet, la Sion, la Sara Maria, l'Anna, el Josep i la Glòria, la Maragda, el Manel, que ens n'ha fet unes quantes (1, 2, 3 i 4), ... Jo no en sé, d'escriure o explicar-me per escrit, però com que vaig gaudir molt del dia i vam tenir molts bons "moments" m'animo a compartir-ne uns quants:

Bon dia són les sis... Dutxa, esmorzar, cafè...No... el cafè ja el farem pel camí.

Dos quarts de deu... falten uns cinquanta quilòmetres, busquem un àrea de l'autopista per fer un cafetó i el que convingui... TOT TANCAT!

Tenim mono de cafeïna, arribem a Vilademuls buscant un bar. Res de res. I això és la capital... Si aquí no hi ha cap baret...

Cap a Terradelles falta gent. Sense cafè ni fer res del que convenia, què hi farem!

La trobada. Petons i abraçades.

Comencem pels formatges.

La cova.

Aquests blocaires estan bojos... ho fotografien tot!

Cabretes i cabridets... tots negres, que monos. I vinga a fer fotografies... Els vam tocar, agafar, entendrir...sense tenir en compte que després ens els menjaríem per dinar!

I aquí, prenet el sol, mentre ens expliquen com es fan les melmelades i la filosofia de l'empresari.

Un tast de formatges i melmelades.

Una taula llarga per fer un dinar de germanor i bonhomia, els dos adjectius que per mi resumeixen tota la jornada!

Aquí la família ganxeta, cada vegada més nombrosa.

Gràcies al Manel per organitzar-ho, una vegada més.
Al Manu del Rebost de l'Empordanet per deixar-nos gaudir de les seves melmelades.
Al Martí i al Llorenç de Mas Alba per obrir-nos les portes de casa seva.
I encara que a la tarda no vaig ser-hi gràcies al Celler Espelt per acollir-nos i deixar-nos gaudir de les seves vinyes, de casa seva i dels seus vins.

Coc de torró i taronja confitada (43).

2011-02-04T10:58:00.000-08:00

Segueixo amb la cuina d'aprofitament. No sé perquè aquest any ens van sobrar tres barres de torró de xixona i les hem de fer servir abans no s'eixuguin massa.
Com no podria ser d'altra manera he decidit fer un altre coc de torró, aquesta vegada afegint-li la xispeta de la taronja confitada.
El resultat ha estat aquest:

Necessitem:

-150g de torró de xixona
-6 rodantxes de t aronja confitada

1 taronja sencera
200g de sucre
3 ous
70g d'oli (jo el poso d'oliva)
175g de farina
1 sobret de llevat

Preescalfem el forn a 200º
Muntem les clares a punt de neu ben fort i les separem.
Tallem la taronja, sencera, amb pell, en quatre trossos i la triturem, hi afegim el torró i ho seguim triturant fins que quedi ben desfet.
Hi afegim els rovells, el sucre i ho seguim barrejant. Després l'oli, la farina barrejada amb el llevat i al final, amb cura hi incorporem les clares muntades.
Preparem un motlle amb oli i farina. Abans d'abocar-hi la massa hi barregem la taronja confitada que haurem tallat a trossets petits i si es vol s'hi poden posar trossets petitets de torró de xixona.
Ho posem uns 40 minuts al forn i a punt per menjar!

Blaiets

2011-02-02T13:49:00.000-08:00

Fa uns quants dies que, amb gran sorpresa per a mi, la recepta més visitada del bloc són els BLAIETS. Serà per què tota la gent de Reus vol fer-los a casa? O potser per què algun altre bloc ha enllaçat la recepta? Bé, sigui quin sigui el motiu avui recuperaré la recepta perquè les pogueu tornar a fer.

El BLAIET és una galeta típica de casa meva, que es fa per portar-la a beneir junt amb alguna peça de fruita, perquè el Sant ens protegeixi de les dolències de la gola, tan pròpies d'aquestes dates, degudes al fred i a les ventades reusenques. És una galeta que porta el dibuix del Sant, però jo no tinc el motlle. Normalment m'entretinc amb un escuradents a posar Sant Bali a cadascun dels Blaiets, però avui no ha estat així, espero que malgrat això el Sant em tingui en compte a l'hora de protegir-me la gola!

Per fer-los necessitem:

-125g de mantega
-125g de sucre
-2ous sencers
-una culleradeta de llevadura Royal
-300/350g de farina (segons la que prengui)
una bona cullerada de sucre avainillat
-un ou per pintar

Es bat la mantega amb el sucre fins que es torna una pasta fina i blanca.A part, es baten els ous fins que són ben esponjats i es barreja tot. S'hi posa el llevat, la vainilla i la farina.

S'amassa fins que queda una pasta llisa i s'aplana, al taulell de cuina, amb el corró.
Es tallen els blaiets amb el motlle. S'escriu el motiu amb un escuradents, a no ser que tingueu el motlle del sant ( no és el meu cas), aleshores us surt la galeta amb el Sant estampat.
Es pinten amb l'altre ou batut i es posen en una llauna de forn, damunt de paper vegetal.
Es couen al forn a 200º uns 10 minuts, es treuen i es deixen refredar.

Ara només cal posar-los en un cistell amb unes quantes peces de fruita i demà al matí portar-los a beneir.

Taller de cuina d'aprofitament

2011-01-26T02:39:00.000-08:00

Ahir al vespre va tocar TALLER DE CUINA.

El tema : Cuina d'aprofitament.

Vam fer dues receptes, una de salada per aprofitar restes que ens van servir per farcir uns rotllets de pollastre

Aquests d'espinacs a la catalana.

I els de sota de compota de panses, prunes, poma i pinyons.

I com us podeu imaginar també vam fer un coc, per aprofitar una barra sobrera de torró de xixona.

I em sembla que els va agradar , aquí podeu veure com treballavem i a l'Eloi fen el tast!

Si voleu podeu veure les receptes aquí!

Coc de fruita confitada (42)

2011-01-23T07:56:00.000-08:00

Ja sabeu que a casa no llencem res, tot s'aprofita i això em va bé per a fer aqueta recepta i presentar-la a aquesta proposta que ens fa el blog amic sano y de rechupete.
Avui ens toca fer una mica de "neteja" i s'ha d'acabar aquella carmanyola plena de fruita confitada, la que va sobrar del tortell de reis, .
I què millor que fer-la servir en un coc, no us sembla?

Necessitem:
-4 ous
-125de mantega en pomada
-250 de farina
-250 de sucre
-1sobre llevat químic
- 3 o 4 cullerades d'algun licor dolç, per aromatitzar (hi he posat una miqueta de Cointreau)
-Fruites confitades tallades petites i passades per farina.

Preescalfem el forn a 200º.
Comencem muntant les clares a punt de neu ben fort i reservant-les.
A part barregem la mantega amb el sucre fins que quedi una massa escumosa, afegir-hi els rovells d'ous i les clares muntades.
A poc a poc incorporar-hi la farina barrejada amb el llevat amb cura que eno ens baixi la massa.
Barrejar-hi les fruites confitades i al darrer moment posar-hi el licor.
En un motlle preparat amb mantega i oli hi aboquem la massa i la posem a coure uns 45 minuts a 200º.

Pastís salat de salsitxa ... la recepta!

2011-01-21T11:50:00.000-08:00

Us creureu que no me n'he adonat que faltava la recepta fins avui al matí quan he llegit alguns dels vostres comentaris?
Solventem-ho!

Necessitem:

- 4 ous
-150g de farina
-125g de llet
-100g d'oli d'oliva
-1 sobre de llevat químic
-100g de formatge curat d'ovella , ratllat.
- un pessic de sal
-8 salsitxes

Preescalfem el forn a 200º
Barregem la llet amb l'oli.
Hi afegim els ous i ho batem bé.
A poc a poc hi incorporem la farina barrejada amb el llevat. I al final hi barregem el formatge, ratllat el més fi possible.
Preparem un motlle amb oli i farina i hi aboquem una mica de massa, hi possem un parelll de salsitxes tallades per la meitat, una mica més de massa, un parell de salsitxes més i així fins que s'acabin.
Ho courem al forn a 200º entre 35 i 45 minuts.

Pastís salat de salsitxa

2011-01-19T14:17:00.000-08:00

Una ja té una edat..., sóc de l'edat del mig, ni gran ni jove, per segons què encara em crec jove i per segons què em veig enormement gran... L'informàtica, com a usuària i poca cosa més, a la feina cada dia t'impliques en més projectes, vols arribar a més, i avui en dia tot són TIC, TIC i més TIC. És un món que m'espanta una mica, però vaig veient que me'n vaig sortint. Un dia algú em diu que he de perdre la por, que m'he de llençar. Però com?, vet aquí la gran pregunta: com? Comença fent un bloc! Apa! què dius, però si això és dificilíssim, jo no podria, a més a qui li interessaria un bloc meu, i sobre què el puc fer? No t'agrada cuinar, doncs aquí tens un possible bloc... Que no, que no i que no... però l'esquer ja estava llençat i una, que és com és, no va parar de donar-hi voltes fins que ara fa dos anys i mig, si, si... dos anys i mig va sortir aquest "fill meu" amb unes magdalenes sota el braç. Nom: Dolça, quina vergonya posar el meu nom autèntic, i si resulta que al final surt fatal, res, més val que ningú sàpiga que és meu... Tot prudència, tot timidessa al començament, engegar l'ordinador un munt de vegades a veure si algú m'havia llegit. Les primeres entrades, un dos o cap comentaris... veieu com no interessa a ningú... I els cocs i les magdalenes van anar engrescant els visitants i em van anar engrescant a mi. I una trobada blocaire el gener passat va fer que poses cara a una pila de comentaris que de mica en mica van anar creixent. I una juguesca amb la Marta de PADENOUS i la coca de cireres em van portar a la ràdio i als Casals el setembre passat. I un munt de bons moments... i tot això per què? Doncs perquè volia perdre la por a l'informàtica!

I perquè us ho explico tot això? Doncs acabo d'arribar d'un curs d'informàtica, i no sé perquè he tingut uns moments "nostàlgics" ( ja us he dit que una ja té una edat, i això són coses de l'edat, no us sembla?)

I per sopar un pastís salat que he deixat preparat.

Brioixets amb trossets de xocolata

2011-01-16T11:14:00.000-08:00

Avui no m'he complicat massa la vida, he fet el brioix exactament com mana la TMX, i ves per on, ha sortit bé! Poser li faré cas més vegades a aquesta màquina ja que la faig servir sempre a la meva manera i potser aquesta és una de les poques receptes que he fet al peu de la lletra, ja sabeu, m'agrada inventar i fer les coses a la meva manera.
Per 10 brioixets com els que veieu a la fotografia necessitem:

-90g de llet
-30g de llevat fresc
-4 ous
-500g de farina de força
-60g de sucre
-10g de sal
-100g de mantega en pomada

- Posar la llet al bol i 30 '' a 37º, V1.
- Desfer-hi el llevat, 10 '' a V3.
- Afegir els ous, la farina el sucre i la sal i programar 30'' a V6.
-Amassar a V.Espiga 3 minuts.
-Programar 2 minuts a V.Espiga i anar afegint a poc a poc la mantega pel forat de la tapa.
- Deixar-ho dins del bol una hora. Una vegada passat aquest temps veureu que ha pujat molt. Feu baixar la massa amb l'espàtula i tornar a amassar V.Espiga durant un minut ( jo aquí he fet una mica de trampa i l'he amassat 5 minuts)barrejant-hi trossets de xocolata.
- Treure la massa del bol i posar-la a la safata que anirà al forn donant-li la forma de panets.
- Deixar-ho 45 minuts més.

Preescalfar el forn a 200º.
Passats els 45 minuts pintem la superfície desl panets amb ou batut i posar-ho al forn uns 20/30 minuts.

Ha valgut la pena seguir les "instruccions", encara que sigui per una vegada, no us sembla? Sense haver d'inventar ni massa feina ja tenim esmorzar per demà!

Coc de iogurt, de clares (41)

2011-01-12T11:57:00.000-08:00

Moltes vegades només es fan servir els rovells de l'ou, i jo les clares les vaig posant en un pot de vidre i les congelo.
Ara ja en tenia mitja dotzena i em vaig animar a fer aquest coc, és una recepta del típic copc de iogurt canviant els 3 ous sencers per sis clares. El resultat perfecte, una miqueta més blanc, però si no dius que és només de clares ningú se n'assabenta (almenys a casa que sembla que el paladar no el tenim massa fi)!

Necessitem:

-6clares d'ou
-1 iogurt
-250g de sucre
-120g d'oli
-300g de farina
-un sobret de llevadura química
-un polsim de sal.

Preescalfem el forn a 200º.
Muntem les clares a punt de neu ben fort posant-hi un polsim de sal.
Quan les tinguem muntades hi anem afegint, a poc a poc, amb molta cura i sense deixar que baixin, el iogurt, el sucre, l'oli i al final la farina barrejada amb el llevat.
Queda una massa esponjosa i espesa, que posarem en un motlle preparat amb oli i una miqueta de farina al forn a 200º una mitja hora.

pa blanc

2011-01-09T09:05:00.000-08:00

Després de fer el Tortell, veure que la masssa pujava i que al final no era només comestible sino que era bo, m'he animat a fer pa. Però encara em fa una mica de respecte la massa mare, per tant de moment, amb llevat fresc.

Per saber una recepta de pa que segur que sortirà bé què millor que parlar amb un dels pocs pastissers que encara amassen cada dia. I segons el pastisser de la plaça del Castell cada 500g de farina de força s'han de barrejar amb un quart de litre d'aigua i 3 o 4 cullerades de llevat natural , a mi em va dir que hi poses 60g de llevat fresc. I a partir d'aquí em va donar algunes idees per anar fent proves i trobar el pa que m'agradi més.
I vaig marxar cap a casa amb la farina de força i el llevat natural que fa servir ell per fer el nostre pa de cada dia.

Avui debuto amb aquest. A veure què us sembla!
Necessitem:

-500g de farina de força.
-250g d'aigua ( mineral, no de l'aixeta)
-10g de sal
-60g de llevat natural
-25 g de mantega

Barregem primer el llevat amb l'aigua una miqueta tèbia.
Hi posem la farina i amassem bé, incorporant al final la sal i la mantega tova.
Fem una bola i ho tapem, no ho emboliquem ja que podriem ofegar la massa, amb un drap de cotó humit i ho deixem fins que dobli de volum.
Tornem a massar una mica i donem la forma que volem al pa.
Ho posem damunt la safata on s'ha de coure i el deixem créixer una altra vegada.
Una mitja horeta més tard quan ja veieu que ha crescut talleu una mica la massa del damunt, amb un ganivet de serreta, i el poseu al forn que ja tindreu calent a 220º durant mitja hora. Si feu un pa molt gros potser que la cocció hagi de durar una miqueta més.

Em sembla que després d'aquest n'hi haurà d'altres... això de fer pa m'ha agradat!

TORTELL DE REIS

2011-01-06T04:13:00.000-08:00

A mi hi ha receptes que sempre m'han fet una mica de respecte, i el TORTELL DE REIS n'és una.
Aquest any m'ha caigut a les mans una recepta "ràpida" per a fer-lo i he pensat que és una bona manera de començar i com que he vist que el resultat ha estat prou bó potser l'any vinent m'animaré a fer la recepta "lenta".
Aquí teniu una recepta de TORTELL per als "porucs" com jo:

-500g de farina de força
-100g de sucre
-1ou
-80g de llevat fresc
-100g de mantega
-8g de sal
-190g de llet
-la ratlladura de mitja llimona
-la ratlladura de mitja taronja
-unes gotes d'aigua d'azahar

Escalfem lleugerament la llet i, en un bol, hi desfem el llevat.

Hi afegim la resta dels ingredients en el següent ordre, i anem amassant: farina, ou, sucre, sal, mantega, ratlladures i l'aigua d'azahar.

Treballar bé la massa fins que vegem que es desenganxa de les parets del bol.

Tapem el bol amb un drap humit i ho deixem reposar una mitja hora.

Estirem la massa i hi posem el farcit al mig ( massapà o cabell d'àngel) i les figuretes i la fava. L'enrotllem i donem la forma al tortell. Ho posem damunt la safata que ha d'anar al forn i ho deixem unes dues hores i mitja fins que vegeu que ha augmentat força de volum.

Hi poseu la fruita confitada per damunt i l'empolvoreu amb una miqueta de sucre humida.

L'enforneu, a 200º ( ja heu de tenir el forn preescalfat), fins que vegeu que està daurat.

Què sigui una recepta ràpida no vol dir que sigui menys bona. Aquí, ahir a la nit, va triomfar i el segon tortell serà per postres del dinar d'avui.

Ara vull fer donar les gràcies a la persona que m'ha fet arribar la recepta, és tracta d'una de les noies que aquest estiu va venir al Taller de cuina del juliol del 2010 , la Minerva, que me la va enviar dient-me que aquesta recepta la fa la seva germana.