3.1.12

Estofat d'ISARD amb ceps

Si un any enrere algú m'hagués dit que m'atreviria a cuinar isard m'hagués posat a riure.
Sempre havia pensat que coure la carn de caça eren" paraules majors" i a més... d'on treuria jo l'isard? Doncs vet aquí que una de les meves coneixences cerdanes és caçador i el dia abans de Nadal va caçar un isard, ben net i desosat el va posar al congelador (la seva senyora ja es va queixar, ja, de que la nit de Nadal es passes l'estona netejant l'animal)i quan ens vam veure el dia 27 em va obsequiar amb un paquet on  hi  havia una espatlleta.
I per si fos poc també em va dir com l'havia de cuinar, en vaig prendre bona nota i va quedar suprem!!




A part de l'espatlla d'isard vaig necessitar:
- una botella de vi negre
- 4 cebes grosses.
- 1 manat d'alls tendres
- mitja dotzena de grans d'all
- una punta de bitxo
- un farcellet d'herbes aromàtiques (llorer, farigola i una miqueta de romaní)
- una cullerada de tomàquet concentrat
- sal i oli
- per fer la picada: un all cru, un parell de carquinyolis ( de de galetes Maria), mitja dotzena d'avellanes DOReus.
-caldo de verdures o de pollastre
-ceps

Tallem la carn a daus, eliminant nervis i parts més dures (això és el que em va costar més de fer, ja que els meus ganivets no tenen res a veure amb uns bons ganivets de tallar carn!) Posem la carn en un bol i la cobrim amb el vi negre i aixi la deixem tota la nit.
Treiem la carn del vi i la deixem escorrer. En una cassola amb un bon raig d'oli enrossim bé tots els talls de carn, que haurem salat abans, i els reservem. En el mateix oli sofregim la ceba i els alls tot ben picat, i quan estigui d'un color daurat hi afegim el tomàquet concentrat, ho remenem tot, hi afegim el llorer i les herbes aromàtiques i ho passem a l'olla exprés. Quan torni a arrencar a bullir hi podem afegir la carn, la punta de bitxo, ho mig cobrim de brou i ho fem coure durant un parell a foc ben baixet dins l'olla exprés.
Passat aquest temps fem desvaporitzar l'olla i l'obrim. Punxem la carn a veure si ja està al nostre gust, en cas que la trobeu dura mireu si cal una mica més de brou, torneu a tapar l'olla i la deixeu coure mitja hora més.
Treiem la punta de bitxo, el llorer i el lligat d'herbes aromàtiques.
Una vegada la carn cuita al nostre gust hi afegim una picada fet amb un parell de carquinyolis, un all cru i mitja dotzena d'avellanes. Hi posem uns quants ceps, en el meu cas els tenia congelats, i ho deixem coure, dins la mateixa olla, però ara destapada, un quart d'hora o fins que vegeu que el suc ha reduit i ha quedat una miqueta més espès.
Un  bon pa de poble i bon profit!!

16 comentaris:

Delicias y Senderos ha dit...

Quin plaer que et facin aquest regal, no l'he tastat mai. Em passa com a tu, penso que és complicat cuinar aquest tipus d'animal. Hauria de ser boníssim.

Petons!!!

Cotó de sucre ha dit...

Quin bon regal que et van fer. A mi m'encanta fer estofats i que quedin ben tendres. Bon any!

Tiriti ha dit...

Pero es Isard?, mira que la cabra tira al monte, ja,ja..es broma, segur que estaba excels, un plat màgic, aviam quan convides?, jo porto el vi i la gana...

La Cuina Violeta ha dit...

Ganxeta, no he menjat mai isard ni l'he cuinat. De la manera que descrius com l'has fet ha d'estar molt bo. I és que no acostumo a menjar "caça". Al meu marit segur que li agradaria. Potser tot és posar-s'hi. Petonets,
Nani

manel ha dit...

quina manera més bona de començar l'any! amb un bon estofat de caça, no hi ha cap carn comparable a aquestes.

Fem un mos ha dit...

Noia quina sort que et regalin l’Isard i t’ensenyin com cuinar-lo, aquesta recepta queda apuntada.
Per cert, a la propera nosaltres portem el que faci falta, i la gana......
Bon Any i Molts petons

Francesc ha dit...

Això és tenir sort!!! Amb amics així, quin gust, no? Una recepta que ha de ser boníssima!! Salutacions

Angie ha dit...

Un guiso exquisito seguro, Dolça! Te deseo un feliz año y unos felices Reyes! Besitos.

Anna ha dit...

jaja Jo posaria la mà al foc que no cuinaré isard en tota la meva vida... I és una pena, perquè aquest que has fet tu havia de quedar deliciós!! Quina sort, que te'l regalessin; conserva aquesta amistat, ehh?? jaja

Un petonet guapa!! :)

starbase ha dit...

Profa porfa, Isard és 'rebecu' oi? :-P

Marina ha dit...

Carai, que valenta! Et vas atrevir amb l'isard... jo només ho he intentat amb el poc senglar al vi negre i vaig tenir una feinada...!!! Segur que era deliciós, el teu isard, cuit "comme il faut"!!! Petonet

Mima ha dit...

Penso que jo, com l'Anna, podria posar la mà al foc que no cuinarè Isard :O) Tot i que la recepta em tempta. Uns amics finesos ens vàren dur un embotic de ren i ... nop, tampoc no em va convèncer

Gemma ha dit...

Abans de començar a llegir és el primer que he pensat, o d'on ha tret l'isard aquesta noia? Je, je, ha veig que va bé tenir amics en tota la geografia catalana, de costa fins muntanya, però en aquesta mai hi havia caigut. No m'imagino quin gust pot tenir. De totes maneres felicitats pel plat, no sempre hi han ocasions com aquestes.
Molt feliç 2012, guapa!

Dolça ha dit...

Delicias, a vegades segons quins regals són un plaer... i un maldecap. Quan el vaig rebre vaig pensar, mare meva si això deu ser "impossible" de coure!!!! ;-D Però mira, me'n vaig sortir i força bé, pel que em van dir els que s'ho van menjar!!

Cotó de sucre, ben tendre en aquest cas va voler dir, olla exprés i força estona!

Tiriti, quan vulguis, ja t'ho vaig dir, a més ara ja saps com es va cap a les terres del sud. Quedem al "casino" d'Alcover? heheh ;-D

Nani, jo sóc de poca carn, i sobretot de poquíssima carn vermella, però davant l'obsequi mans a la cassola i endavant!!! Tu haguessis fet el mateix.

Manel, es nota que ets de muntanya. Nosaltres no n'hem començat a menjar fins ara que pugem a la Cerdanya. Abans alguna vegada pel Matarranya un civet de senglar... però de cuinar-lo? Mai m'ho hagués pensat!!

Sion, si us agrada la caça és una recepta prou facileta de fer.

Francesc, la veritat és que aquests amics són un encant, cada vegada que ens veiem "cau" alguna coseta, però aquesta vegada el regal em va sorprendre moltíssim.

Angie, igualmente para ti!

Anna, no ho diguis mai això, jo fa un mes enrere pensava el mateix, que la caça era cosa d'altres persones i mira!!

Òscar, rebecu, si senyor, rebecu!!

Marina, la feinada la vaig tenir a tallar la peça de carn, és molt més fibrosa que la carn de vedella o pollastre que normalment mengem i els estris de cuina no eren massa els apropiats, però bé, al final ho vaig aconseguir! I em sembla que a partir d'ara m'atreviré amb tot!!

Mima, com li he dit a l'Anna, no se sap mai!

Gemma, i d'on podria treure jo l'isard!!! mare meva si m'ho haguéssin dit un mes enrera... ara ja sé que només em cal trucar a l'Antonio, jejej

PTNTS
Dolça

Joan ha dit...

M'encanten els estofats de peces de caça. Aquest estofat te una pinta genial.
La propera vegada pots provar de fer-la d'una sola peça amb els alls i les herbes aromatiques i la deixes al forn fins que al punxar-la no surti gairebe suc. Ben rustida.

surfzone ha dit...

Has fet l'estofat tradicional de caça. Jo l'he fet 3-4 vegades amb senglar i la veritat és que surt molt bo, el marinat inicial serveix per estovar al punt la carn :-)