Un dinar que hem acabat amb llonganissa a la brassa acompanyada d'un bon allioli de morter.
No calen grans floritures per gaudir d'un bon dinar!
27.11.11
Amanida de patata i escarola
Després de fer una bona passejada per les rodalies de Montblanc i l'Espluga, pujar fins a La Pena, anar fins Les Masies... i de gaudir del bonic bosc de tardor de la Conca ens ha vingut de gust una amanida.
Unes fulles d'enciam i unes d'escarola, una patata bullida amb pell, tallada a llesques; un ou dur; olives; carxofes en conserva; tonyina... tot col·locat ben harmoniosament al plat i regat amb un bon raig d'oli Siurana, de primera premsada...
Un dinar que hem acabat amb llonganissa a la brassa acompanyada d'un bon allioli de morter.
Un dinar que hem acabat amb llonganissa a la brassa acompanyada d'un bon allioli de morter.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hola.
Un plat molt bó.
Fa dies que no entro per raons diverses, però ja mateix em podo al corrent del que has anant fent.
Salutacions.
quina amanida mes bona ,son de les que mes m'agraden,petons
M'encanten aquestes amanides tèbies per quan ve el fred..la patata la suavitza molt i queda bé amb tot!! petons
Qualsevol plat amanit amb aquest oli puja de categoria al moment! Una gran recompensa després d'una bona passejada ;)
Oh!! Quina bona pinta!! I si venia acompanyat d'una bona butifarra, m'has descrit el dinar perfecte... jaja
Un petonet!! :D
Jo me la menjava tota. I l'oli, en una torradeta i sal i res més...
Nani
Publica un comentari