A la recepta original hi posa:
-6ous sencers de gallina
-150g de sucre
-200g de farina
(si no teniu la mitja dotzena d'ous posar-n'hi tres i una culleradeta de bicarbonat)
Preescalfar el forn a 200º
Batre els ous sencers amb el sucre a punt de cinta ben fort ( encara que no ho posi a la recepta original afegiu-hi un polsim de sal que us ajudarà).
Després posar-hi la farina a poc a poc i amb molta cura mirant que no ens baixi gens la massa.
Preparar un motlle amb oli i farina perquè no s'enganxi.
Abocar-hi la massa i posar-lo al forn uns 20 minuts.
Feu-lo i veureu que bo, és el pa de pessic de tota la vida.
Jo avui l'he fet amb sis ous . Un altre dia provaré la versió "pobre" amb tres ous per descobrir la diferència.
29 comentaris:
que bo!
M'encanta el pa de pessic!!!Aquesta la provo segur....
Mare meva! Aquest pa de pessic te una pinta excel·lent!!!
Autèntic, autèntic! Ha de ser molt bo.
Gràcies per compartir aquesta recepta.
Elisabet
Quina passada! Es veu super esponjós! Boníssim! La provarem! Una abraçada.
Boníssim aquest pa de pessic! té una textura deliciosa!! Molts petonets
Ja veig que l'herència dels cócs et ve de molt lluny, je je je ... ara entenc moltes coses ;)
M'agraden molt les receptes recuperades de les avies i besàvies. Felicitats!
M'encanten aquestes receptes són les millors!!!
Petons
Quina sort trobar aquestes receptes tan antigues de la família. T'ha quedat molt bé.
Ja diràs si amb 3 ous també.
Fins aviat
Quin bescuit més bo!!! Gràcies per posar-nos una recepta familiar tan antiga i saborosa. Salutacions
Una recepta amb solera, que pel que es veu, funciona sensacionalment be.
Un pa de pessic amb solera, i que malgrat el temps, funciona de meravella!.
Una abraçada
Qué maco!!Una recepta autèntica! Gràcies!Emma.
Que maco que es veu, el provaré de fer a casa, per berenar demà, si puc!
Ja veig que la corona de "Reina dels cocs" aviat et quedarà petita. Haurem de buscar el d' Emperadriu, o algun altre més adient!
Fantàstic aquest pa de pessic!
Bon cap de setmana
Ostres Glòria!! Això és com trobar un petit gran tresor!! :) Té una pinta espectacular aquest pa de pessic!
Petons!
Es la primera vez que visito este blog y me ha gustado mucho, realmente merece la pena haber entrado en él y espero poder seguir haciéndolo.
Soy una profesional de la Gastronomía, pero siempre aprendo miles de cosas de los blogs de los demás.
gracias por haberlo escrito.
CUATRO ESPECIAS
Quina il·lusió tenir una recepta tan antiga!Genuí! Aquest l'haurem de provar.. Moltes gràcies
Aquesta entrada jo la he llegit amb molta tendresa...aquestes receptes, aquests petits tresors amagats formen part de la memòria històrica. Quantes coses i vivències hi al voltant d´aquestes receptes! uf, encara ploraré...
Que ricoo, un bizcocho muy ligero y con tantos años, seguro que es una delicia! Una receta para guardar bajo llave
Un beso
Dolça; ... no, no... amb sis ous, tal com diu la recepta de la besàvia, i a més a més, els ous... de gallina...¡¡
Que vagi de gust Dolça¡¡
Anirac, si que ho és de bo!
Catieu, ja em diràs que t'ha semblat!!
Elisabet, receptes com aquesta dona goig poder-les compartir, no et sembla?
Belen, jo el vaig fer pensant: ai ara que sortirà!!! i és boníssim.
Ingrid, molt lleuger i flonjo!
Gemma, em sap greu, és la besàvia del meu home... per tant la família política, jejej.
apeucoix, quan les fas tens dubtes de com quedaran, però quan surten bé t'agrada molt compartir-les.
Lacuina de l'estany. a mi també m'agraden molt, i si surten tan perfectes com aquesta encara millor.
Carme, quan la faci amb tres ous també en faré una entrada.
Francesc, gràcies a vosaltres per voler-la compartir amb mi.
josep, si que funciona si, t'ho ben asseguro!
Emma, celebro que t'agradi.
Visc a la cuina, l'has provat? Ja em diràs com t'ha sortit.
Margarida, no em posis títols que no me'ls mereixo!!!
Mercè, quan vaig veure els papers ratats i vells vaig tenir el presentiment que alguna cosa bona hi havia! I mira, almenys un pa de pessic!
ELENA, muchas gracias.
La cuina d l'Eri, doncs si la proves ja veuràs que bona que surt!
Cristina, quan buides una casa hi ha moltes coses,a vegades més d'una vida. Al cap d'un temps quan et poses a endreçar i classificar hi ha moltes coses que t'entendreixen i et fan reviure, imaginar, tirar enrera... en aquest cas estem revivim la història de la família del meu home.
Cuinera, ben guardada sota pany i cadenat però ben compartida amb tots vosaltres.
Josepb, ja veus que jo he començat per la de sis ous. La de tres és per èpoques de vaques magres, però la provaré!
PTNTS a tots
Dolça
Pa de pessic amb pedigrí. Ara comencem a entendre d'on ve aquesta fal·lera coquística ;-)
Hola Dolça, guapa tu
que maco el trobar les receptes escrites, veritat ?, la meva iaia en sabia un niu de cuinar, però no sabia escriure pobreta, va tenir que anar a "servir" des de molt petita, per això sabia cuinar tant be ella,...pena que part de la seva sabiessa a la cuina, es va perdre....va morir quan jo era molt jove,
mil petonets Susanna
T-he de dir que el faig tot sovint. A casa no en deixen ni una molleta
quina pintaa! potser ens animem i demà el fewm ;)
et deixem el nostre blog, acabem de començar!
www.lacocinademarcilaia.com
hola! l'acabo de provar i ha quedat força bé, peró notem molt de gust a ou... a la proxima provaré la recepta pobre o posar-hi una mica de ralladura de llimona. merci x la recepta!
Sempre estic buscant el pa de pesic mes esponjos. Tinc una veritable fixació en això, des que vaig provar un que fan en una fleca de Mieres i encara no he trobat cap que se li sembli. Provaré el teu
Un bescuit que m'apunte de seguida!! L'he descobert gràcies a la versió que n'havia fet el Josep de "Menja de Bacallà" i m'ha "guiat" al teu blog. Quina bona pinta!!! Devíeu gaudir molt de trobar aqueix tresor de receptes a casa vostra.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada