25.1.09

Escarola amb romesco

És un plat típic de casa meva, i de la nostra zona, especialment en temps de fred que és quan les escaroles són més blanques i tendres.
Ja sé que a molts que no sou de la zona del Camp us sobta veure que fem servir el romesco per altres receptes que no són de peix, però aquí amb la cultura de l'oli i la fruita seca el fem servir per moltes coses.

Només necessitem una bona escarola, un pebrot de fer romesco (nyora no), un bon grapat de "vellanes" de Reus, un gra d'all escalivat, un allet tendre, un polsim de sal, un raig d'un bon vinagre (no balsàmic) i l'alegria de la recepta, l'oli verge d'oliva arbequina Siurana.
Neta la escarola la deixeu una bona estona en un escorredor perquè perdi tota l'aigua, això és mot important ja que d'altra manera es pot aigualir el romesco.
Escaldeu el pebrot de fer romesco en aigua calenta i en treieu la carn, escaliveu un gra d'all i el peleu. A la batedora hi poseu la carn del pebrot, l'all escalivat, l'allet tendre talladet, les "vellanes" i una miqueta de sal i ho piqueu. Hi aneu afegint a poc a poc el vinagre, i després a poc a poc l'oli fins que la salsa tingui la consistència desitjada.
Agafeu aquesta salsa i la tireu per sobre l'escarola i ho remeu bé. S'ha de fer un parell d'hores abans de menjar-s'ho perquè així l'escarola s'estova una miqueta.
Jo ho acompanyo amb olives arbequines, també producte de la terra, i amb bacallà esqueixat amanit amb la mateixa salsa de romesco.
Aquí teniu una recepta diferent d'escarola amb romesco, una versió diferent a la que Mai ens va posar en la seva entrada http://madiguismai-mai.blogspot.com/2008/12/hace-ya-unos-aos-sera-mediados-de-los.html. Però és que hi ha tantes maneres diferents de fer romesco com cuiners...

10 comentaris:

  1. A casa també era un plat que menjàvem molt sovint. El meu pare és de Montblanc i el romesco li queda sensacional. El secret: unes bones avellanes de Reus i un oli d'oliva verge de Siurana ;) Pot ser que ell hi posi una mica de pa torrat? No ho recordo bé...

    ResponElimina
  2. Que bo Dolça, i amb avellanetes de Reus!És el toc de distinció d'aquest romesco.
    Un petó!

    ResponElimina
  3. HOLA, bona tarda,
    Sóc francesa i estic aprenent el català, perdona'm les faltes.
    M'agrada molt el teu blog, ja fa temps que llegeixo les teves receptes i m'encanten.Sempre les trobo originals i ben explicades.Aquesta salsa romesco, la busco des de fa molt de temps i estic molt contenta, per fi, de trobar-la.Gràcies per compartir les teves receptes.
    Avec toute mon amitié,
    Henriette.

    ResponElimina
  4. Hola Dolça, m'agrada moltíssim aquesta amanida. És rebona, a mi particularment m'agrada més amb anxovetes, però el bacallà o la tonyina també li queda bé, i no dic mai que no. Jo en aquest cas, les olives arbequines no m'acaben d'agradar molt, m'estimo més les negres per aquest plat. Ja saps, qësutió de gustos.
    Salut!!!!!!

    ResponElimina
  5. Això del romesco és tot un secret. Per casa meua només tenim "nyores" i no sé si la salsa eixirà tan bona com la teua si els hi utilitzem. Besades

    ResponElimina
  6. Hola, Dolça! Fa tan bona pinta aquesta amanida que fins i tot em vénen ganes de fer-la i MENJAR-ME-LA(a mi que no l'he tastat mai però penso que no m'ha d'agradar el romesco)
    En fi... que al Pere sí que li agrada. Quan dius "un pebrot de fer romesco", a què et refereixes? No és una nyora, tampoc és un pebrot normal...? Com és aquest pebrot?

    ResponElimina
  7. Gemma, a casa la llesqueta de pa fregit (no pas torrat) és per a la picada i a vegades la substituim per un carquinyol; és per espessir el suc de qualsevol rostit, sense haver-hi de posar farina.
    Els romescos els fem amb ametlla i a casa com que sóm més xul·los que ningú i sempre fem país els fem amb "vellanes". Això no vol dir que anys enrera, quan les coses no anaven tan a l'ample com ara s'hi poses menys fruita seca i s'acabés de lligar amb pa torrat. Ho hauré de preguntar a les padrines que tinc a la vora.

    Vanesuky, jo el faig amb avellanes, però si agrada més es pot retornar a l'original de les ametlles, però una és molt de Reus i això es nota jjje.

    Henriette, gràcies de les teves visites. Tens un català molt correcte, tan de bó molts dels que viuen aquí tinguessin un català com el teu. M'alegro que et sigui útil la recepta.

    Olles ganxeta, si no és amb bacallà amb tonyina o amb anxoves o sinó només l'escarola...

    Francesc i Margarida, el pebrot de fer romesco és més dolcet i més carnós que la nyora. Jo si alguna vegada no en trobo el substitueixi per "carne de pimiento choricero" en conserva, que en venen a la majoria dels supers.
    Margarida, tasta'l, és bo. El gust del pebrot no destaca, té gust de... romesco!!

    PTNTS a tots
    Dolça

    ResponElimina
  8. Quina bona amanida l'escarola amb romesco, aquesta salsa és sensacional amb quasi tot!

    Petonets

    Carme

    ResponElimina
  9. Hola Dolça. Tengo que decir que esa salsa es todo una delicia. Cada día me gusta más, pero como no la he hecho la suelo comprar ya hecha. Seguro que no debe ser igual, pero si la quiero es la única forma. Con escarola cebe estar sencillamente deliciosa.
    Saludos

    ResponElimina
  10. Dolça, m´encanta , es ideal donar a conèixer les diferents adaptacions que fem en un mateix lloc d´un plat oi? la cuina és viva i el més important és que d´una manera u altra és tan personal....arreu , la cuina no és tan sols la tradició d´un poble, si no d´una família,d´una casa....
    M´ha encantat que expliquis allò de l´escarola pansida també, a l´Anton ja et vaig dir que li agrada més amb bacalla??? jejejeje
    Fantástic,una abraçada.

    ResponElimina

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.