30.10.14

Baguettes amb MM

 Enyorava l'olor a llar que fa la casa quan es fa pa. Quan el temps acompanya dona gust alimentar la massa mare, veure créixer el pa, tenir-lo fent reposos llargs i finalment posar-lo al forn i veure com es fa, escoltar el crec - crec quan es refreda damunt la reixeta... Ja veieu, fer pa és com un ritual però només hi ha una cosa que m'aturi i faci que no m'hi posi... la calor!
I com que ja no en fa tanta ja és hora de tornar-m'hi a posar.
He agafat aquell pot de massa mare que "dormia" des del mes de maig al fons de la nevera i , amb poca fe, l'he despertat, i "sorpresa!!!" després d'alimentar-la un parell de vegades ja la he tingut a punt per a fer les baguettes.

Necessitem:

  • 200g de massa mare
  • 1kg de farina de blat
  • 650g d'aigua
  • 22g de sal
  • 10g de llevat fresc
S'agafen tots els ingredients i s'amassen , dins un bol, fins aconseguir una massa consistent.  S'aboca la massa damunt el taulell de la cuina i es segueix treballant fins aconseguir una massa el més fina i elàstica possible.
Es torna a posar la massa, en forma de bola, dins el bol, es tapa amb un drap de cotó i es deixa una hora i mitja. A mig repòs  es plega la massa anant en compte de no desgasificar-la gaire.
Passada l'hora i mitja es talla la massa en peces d'uns 200 grams.  A cada peça se li dona la forma una mica ovalada i  es tornen a deixar reposar mitja hora més, tapades amb el mateix drap.
Es dona la forma de baguette a cadascuna de les peces i es col·loquen damunt un drap de cotó i perquè no s'enganxin es fan plecs a la roba cap dalt tal i com es veu a la fotografia de sota.

Es deixen reposar una hora cobertes amb un drap humit.
Posem el forn a preescalfar a màxima temperatura i el preparem posant-hi un bol amb aigua dins perquè faci vapor.
Fem uns talls damunt les baguettes, les enfarinem lleugerament i les posem al forn, que baixarem a 200º. Les tindrem uns 15 - 20 minuts, fins que vegem que estan daurades.
Les traiem del forn i les deixem refredar damunt  una reixeta fins que estiguin fredes.
L'oloreta a pa , el gust a pa acabat de fer... val la pena el temps que hi passes perquè complicat de fer no ho és gens !

Aquestes baguettes són les de la pàgina 110 del llibre Pan en casa de l'Anna Bellsolà... un llibre que a poc a poc l'anirem tastant tot.

18.10.14

#bloguersBenifallet, un 11 d'octubre ... el plat fort ! ( i 3)

I ben relaxats vam fer cap al Restaurant Pepo, un menú degustació ens esperava.

8 entrants per anar picant
Excel·lents tots,  però mereixen una menció "especial" el Tàrtar de tonyina de Balfegó de l’Ametlla de Mar i el Cruixent de carxofes del Delta amb ous estrellats i foie fresc

                                           Plat principal
Tires d’entrecot a la brasa del Pepo amb pegaloses

Tot regat amb uns vins DO Terra Alta, Vi blanc Almodí  de Vilalba dels Arcs i  Vi negre Vallmajor  de Batea)

Les postres
Espuma de crema catalana amb gelat de vainilla

I per acabar  unes    rosquilles casolanes amb cava  i un xupito de licor de crema d'arròs.

Aquí teniu al responsable de que mengéssim tant i tant bé, en Josep Vallespí acompanyat de la "culpable" de que poguéssim gaudir d'un dia tan rodó, l'Olga! 


Perdeu-vos pel Baix Ebre, només a Benifallet teniu "feina" per un dia sencer: Passejada pel poble, compra obligada de pastissets i segons l'època de l'any préssecs o mandarines, ruta per lo riu en llagut i les coves Meravelles.
Molt a propet Miravet, Benissanet, Mora, Pinell de Brai  ...

Ja sabeu... el Sud també existeix  i no tot el que hi ha al sud és el Delta ;-)

15.10.14

#bloguersBenifallet, un 11 d'octubre ... lo riu (2)

(...)
El soroll del motor, la remor del llagut navegant, la miqueta d'aire que feia... nosaltres xerrant... 
Imagineu-vos-ho. 
Va ser una passejada des de Benifallet fins a Miravet... per gaudir... no cal dir res més!

 





 



 ( ...)

13.10.14

#bloguersBenifallet, un 11 d'octubre ... comencem pel començament! (1)

Benifallet és un petit municipi de la comarca del Baix Ebre que esperava el proppassat dissabte 11 d'octubre la visita d'un reduït nombre de gastrobloguers.
I fidels a la nostra cita puntualment vam ser-hi.
Només arribar al punt de trobada, Cal Panxo, vam poder fer allò que ens agrada tant fer... desgustar productes típics de la zona. L'Àngels ens va rebre amb un esmorzar amb dos dels dolços típics del poble, el coc borratxo i el braç de gitano.

I vam conèixer l'Humbert, representant de La Masrojana, que ens va parlar d'aquesta empresa, dels seus productes i ens va obsequiar amb un lot perquè els poguéssim tastar.

I cap el Forn La Campana a veure com es fan el dolços en majúscules de la zona, els PASTISSETS.

 Ens va rebre la Carme  qui després de fer-nos passar a l'obrador ens va explicar que:  amb oli, una infusió de matafaluga i celiandre, farina i llevat es fa la massa que després es farceix de cabell d'àngel i es cou al forn de llenya.  Mmmmmm, que bons!!!!
I després d'haver-ne fet un tast i de provenir-nos convenientment vam anar a fer el turista pel poble ben guiats per Joan Salvador, fill del poble, lo marit de l'organitzadora de la trobada, l'Olga.
 (...)

7.10.14

Tonyina amb samfaina

Els darrers dies estan sent una mica complicats, però no per això deixarem de menjar bé. Això mai! A més a casa són dels que no perdonen.
Els que sou seguidors meus pel facebook i l'instagram heu anat veient com he anat proveint el meu rebost de pots i potets de conserves dolces i salades. 
La família em diu que sóc com una formigueta omplint el rebost ;-)
I quan vas amb el temps just o tens les coses tan complicades que no et permeten cuinar allò que vols què millor que tirar de les provisions... i aconseguir plats tan lluits i saborosos com aquesta tonyina amb samfaina.


Necessitem:
  • - Un pot de samfaina casolana
  • - Un parell de trossos de tonyina per persona
  • - Sal i oli OVE
  • -Sal grossa
Posem la samfaina en una pella a foc baixet, remenant-la de tant en tant perquè s'escalfi bé. La salem (jo quan faig conserva mai hi poso sal, prefereixo posar-la quan les faig servir).
Mentrestant en una  graella ben calenta marquem els trossos de tonyina i els coem al nostre gust, a nosaltres cruixents per fora i vermellets de dins.
Emplatem posant un bon llit de samfaina i la tonyina al damunt, hi posem un raget d'oli i una mica de sal grossa.

Plat ràpid, plat d'emergència... plat boníssim!

I si voleu fer samfaina en conserva...
Necessitem

  • 2 cebes
  • 2 pebrots vermells
  • 1 pebrot verd
  • 2 albergínies
  • 2 carabassons
  • 6 tomàquets madurs
  • Oli OVE
  • Sal
  • Sucre

Tallem totes les hortalisses a quadrets de la mateixa mida i  es guarden, separades l'una de l'altra.  Els tomàquets es ratllen.
En una paella grossa, amb un raig d'oli, es posen a coure a foc ben lent perquè es vagin confitant, seguint aquest ordre: ceba, pebrot verd, pebrot vermell, carabassó, albergínia i tomaca. Es condimenta amb sal i una culleradeta de sucre i es deixa coure a foc molt baixet fins que vegeu que la samfaina té una consistència lluent, tova , homogènia i confitada.
Agafem pots de vidre, prèviament esterilitzats i els omplim fins dalt, els tapem bé i els fem bullir al bany maria una mitja hora llarga. Deixar-los refredar dins la mateixa aigua.
Etiquetats i cap al rebost ens ajudaran a passar l'hivern i podrem elaborar plats com el que avui us he presentat en temps rècord!

28.9.14

Rovellons botó confitats

Les darreres setmanes dona gust passejar-se pel bosc, sempre surts amb alguna cosa al cistell. Hi ha gent que en sap més que els altres, nosaltres en sabem poc, però n'hi deu haver molts perquè estem fent bones collites de rovelló, ceps i rossinyols.
El darrer dia que vam pujar a La Cerdanya vam trobar molts rovellons i a diferència de les vegades passades gairebé tots sans. Molts eren petits, mida botó i vaig aprofitar per confitar-ne uns quants en oli i vinagre.

Necessitem:
  • 1/2 quilo de rovellons mida petita
  • 6 dents d'all
  • Oli OVE
  • Un parell de cullerades d'un bon vinagre, en el meu cas vaig fer servir Acetum Flumen

Netegem bé els rovellons de terra i pinassa i ens quedem només amb el barret.
En una paella laminem els grans d'all i amb una  miqueta d'oli el sofregim fins que comenci a enrossir. Hi afegim un raig d'oli , abaixem el foc i hi posem els rovellons. Els tindrem a foc ben baixet fins que deixin anar tota l'aigua que tenen. Aleshores hi afegim les dues cullerades de vinagre, aixequem una mica el foc, els remenem amb una espàtula de fusta un parell de minuts i ho traiem.  Els deixem refredar una mica i els posem en pots de vidre coberts amb el líquid ( no queden totalment coberts) que  deixarem a la nevera fins que vulguem menjar-nos-els.
Posats a l'amanida, per picar en un vermut o sols, perquè ens venen de gust... boníssims!

21.9.14

Coc amb crema d'orujo (77)

Avui us porto un coc, ja fa dies que no ho feia, us porto un coc aromatitzat amb crema d'orujo portada directament de Galícia, feta pel consogre d'una amiga que ha tingut el gust de portar-nos en una ampolla perquè la tastem.
El coc, aquí el teniu. esplèndid, boníssim, suau de gust... per repetir-lo de tant en tant, mentre tinguem crema d'orujo ;-) 
Necessitem:

  • 4 ous
  • 250g de sucre
  • Ratlladura d'una llimona
  • 125g d'oli OVE
  • 250g de llet
  • 200g de crema d'orujo
  • 300g de farina
  • 100g de maizena
  • 1sobret de llevat químic

Separem les clares dels rovells i les batem a punt de neu fort (podem posar-hi un pessic de sal per ajudar-nos) Les reservem.
Batem els rovells amb el sucre, a punt de cinta. Hi afegim a poc a poc els tres líquids. Després les farines barrejades amb el llevat i la ratlladura de llimona i al final les clares a punt de neu. Ho hem d'anar incorporant tot amb cura perquè no ens baixi massa el punt de cinta dels rovells ni el punt de neu de les clares.
Ho aboquem em un motlle que haurem preparat amb oli i farina i ho posarem al forn, que ja tindrem calent a 200º.
Uns 35 - 40 minuts i ja el tindreu llest, de totes maneres com que cada forn és un món us recomano punxar-lo per veure si ja és cuit de dins.
Si teniu crema d'orujo... ja sabeu, coc de crema d'orujo!!!!  Bon profit!!!!