2.2.16

Confit de senglar i verdures en escabetx #club de blocaires OleumFlumen

 OleumFlumen ens fa arribar  un envàs d’oliBO Oleum Flumen i una ampolla de vinagre de poma Summum i ens repta a cuinar un escabetx amb carn de caça o amb peix sense preu.
Rebut el repte no vaig tenir cap dubte que jo aniria cap a la carn de caça i només arribar a casa vaig fer una crida pel grup de whatsApp  "blogs de la muntanya",  un grup per a unes blogueres que ens vam conèixer a LaCerdanya ( encara que siguem d'indrets molt diferents) i que des d'aleshores a més del contacte on line tenim una bona amistat   
- Anna, Montse, sabeu on puc trobar carn de caça?
- Jo tinc un germà que em pot aconseguir perdiu o llebre 
- Jo tinc senglar, si el vols te'l puc donar ja!
I el cap de setmana següent, vaig quedar amb la Montse  i vaig arribar a casa amb una cuixeta de senglar congelada que va seguir al congelador fins dos dies abans de Nadal. 
I el dia de  Nadal al vespre vaig començar a treballar el senglar que ens acabaríem menjant la nit de Cap d'Any

Necessitem:

  • Una peça de senglar d'un quilo  ( més o menys) que lligarem com si fos un tall rodó
  • herbes aromàtiques, totes les que tingueu (romaní, farigola, llorer, sajolida)
  • Una cabeça d'alls
  • Brou de verdures
  • 6 cebes grosses que tallarem en juliana
  • Un manat d'alls tendres que tallarem en juliana
  • Dos porros grossos que tallarem en juliana
  • Dues pastanagues grosses que tallarem en juliana
  • 6 carxofes
  • vinagre de vi blanc
  • OOVE oliBO Oleum Flumen
  • Vinagre de poma Summum
  • Sal i pebre
Traiem la cuixa de senglar del congelador i la posem en una safata grossa a la nevera. Passat un dia, encara no estarà descongelada del tot però la podrem desossar millor. Agafem un ganivet que talli bé i en fem unes peces el més grosses i senceres possibles ( me'n van sortir dues) i la resta l'anem desossant a trossos petits que després el podrem estofar  per un altre dia.
Agafem el tros o trossos que hem fet i els lliguem com si fossin un tall rodó. 
Els posem en un bol, els cobrim amb aigua i un got ple de vinagre de vi blanc, hi posem totes les herbes aromàtiques i la cabeça d'alls i, tapat amb paper film, ho posem a la nevera unes 12 hores.
Passat aquest temps veurem que la carn s'ha blanquejat.
Ho traiem de l'aigua i ho eixuguem bé. 
En una cassola posem un bon raig d'oli i daurem el tall rodó, salpebrat al gust, per tots els costats. Una vegada fet hi posem les herbes aromàtiques, el llorer, els alls  i ho cobrim amb brou de verdures. Ha d'estar fent xup-xup, a foc molt lent, i anar reduint-se el líquid molt a poc a poc durant unes tres hores llargues. Punxarem el tall i l'hem de notar tou, però no cal que sigui tendre, encara. Si hi ha molt de líquid aixequem el foc i fem que bulli alegrement  fins que gairebé s'hagi evaporat el suc. Tornem a abaixar el foc i hi posem un got gros amb 3/4 parts d'oliBO Oleum Flumen i 1/4 part de vinagre de poma Summum i ho deixem coure a foc molt suau, el més suau que puguem un parell d'hores més. Ara si que quan el punxem l'hem de notar ben tendre i serà el moment de retirar-lo del foc i deixar-lo reposar. 
Jo el vaig posar en una carmanyola de vidre cobert amb el suc de l'escabetx i les herbes, ben tapat a la nevera, fins el dia de menjar-nos-el que el vaig deslligar i tallar amb un ganivet esmolat, com si d'un tall rodó es tractés.
El dia abans de menjar-nos el tall rodó fem l'escabetx de les verdures.
En una cassola posem les cebes, els alls tendres , els porros i les pastanagues tallat tot en juliana, i salpebrar-ho lleugerament  posem un got amb oli i vinagre amb la proporció 3/4 d'oli 1/4 de vinagre i ho deixem coure a foc ben baixet un parell d'hores fins que estigui ben cuit. Ho deixem reposar com a mínim un dia
En una paella posem les carxofes netes amb una mica de sal, tallades en sis talls, cobertes per un got amb oli i vinagre amb la proporció 3/4 d'oli 1/4 de vinagre i ho deixem coure a foc ben baixet un parell d'hores fins que estiguin ben cuites. Les deixem reposar un dia sencer.
Abans d'emplatar-ho agafem els talls de senglar amb l'escabetx, les verdures ben escorregudes i les carxofes i les posem en una safata que pugui anar al forn i , tapat, amb paper d'alumini perquè no es ressequi, s'escalfa.
Un parell de talls de senglar un grapadet de verdures al damunt de cadascun, unes carxofes tot ben regat amb l'escabetx... i bon profit!

El dia de Cap d'Any va agradar i molt, i les carxofes les vaig repetir per fer l'aperitiu un altre dia de les vacances i, amb un vermutet de Reus van ser d'allò més bones.

24.1.16

Melmelada de llimona

No és la primera vegada que faig melmelada de llimona i normalment poso les llimones en aigua i sal i després les escaldo perquè no sigui tan forta, tal i com us explico en aquesta recepta, però aquesta vegada les llimones van arribar sense avisar i no tenia 5 dies per estar entretinguda amb la melmelada així que vaig tirar pel camí del mig i vaig fer la melmelada com la faig normalment, ara si, sense estalviar gens de sucre.

Necessitem:

  • Un quilo de llimones, pelades.
  • Un quilo de sucre
Agafem les llimones i les pelem,  mirant que no ens quedi gens de part blanca.  En fem quatre o sis talls de cadascuna i hi posem el sucre. Ho barregem bé i  ho deixem reposar un parell d'hores. Ho triturem amb la batedora una mica.
Ho posem en un bol que pugui anar al microones i , a màxima temperatura  (en el meu cas 800), ho posem 10 minuts. Ho traiem i ho remenem, Ho tornem a posar 10 minuts més, ho traiem i remenem... i així fins a sis vegades.
Posem la melmelada en pots esterilitzats, els tapem bé i els posem al bany maria una mitja hora. Els deixem refredar de cap per avall i una vegada freds etiquetats i cap al rebost.

Bona, si! Forta, també! però ja estic buscant maneres de fer-la servir... segur que en cocs , magdalenes i galetes quedarà perfecta  però alguna utilitat més hi trobaré, ja en podeu estar segurs!

18.1.16

Crema de xirivia i ceps

Amb el  fred que ja arriba, comença a venir de gust començar les menjades amb un brou o amb una crema ben calenta...a casa som molt de sopa, però sempre caldo no pot ser i per això anem "investigant", fent i tastant sopes i cremes diferents.
De la crema de xirivia n'havia sentit parlar... però a casa la xirivia només servia per posar-la a l'olla de caldo. I l'altra dia passejant pel mercat vaig veure'n unes de molt maques i em vaig animar...4 xirivies i un porro al cistell, per fer-ne una crema... i cap a casa a buscar on inspirar-me. Remenant per les xarxes  vaig veure que el seu gust és dolç i suau per tant vaig pensar que havia de posar-hi alguna cosa per arrodonir-la, i què millor que uns ceps!!! 

Per a tres racions necessitem:
  • 4 xirivies mitjanes
  • La part blanca d'un porro
  • Una patata mitjana (opcional)
  • 50g de ceps secs
  • Oove
  • Sal i pebre
Posem els bolets a hidratar en una mica d'aigua un parell d'hores abans de començar a fer la recepta.
Tallem el porro a juliana i el posem en una cassola amb una miqueta d'oli fins que es faci transparent. Hi afegim les xirivies ben netes i tallades a rodanxes primes (si hi voleu posar patata ara és el moment de fer-ho, tallada a rodanxes primes també).  Hi posem sal i pebre al gust i ho deixem coure i quan comenci a agafar color ho cobrim amb aigua. Ho deixem bullir a foc mitjà entre 20 minuts i mitja hora.
Passat aquest temps hi afegim els bolets i l'aigua d'hidratar-los i ho deixem coure uns 10 minuts més.
Ho posem en un bol amb una mica de líquid i ho batem fins aconseguir una crema el més fina possible, si cal anem afegint, a poc a poc, líquid de la cocció fins aconseguir que tingui l'espessor que a nosaltres ens agrada. Si teniu TMX poseu mig minut i aneu pujant la velocitat de 5 a 10 i us quedarà perfecta.
Per arrodonir el plat he saltejat uns quants trossos de cep amb una mica d'all i julivert i els he posat a sobre al moment de portar-ho a taula. 
Ho he acompanyat també amb unes galetes de ceps  de Casabella Natura, d'Olvan, unes galetes boníssimes, sorprenents que han acabat de fer d'aquesta crema un plat de diumenge.

14.1.16

Rotllets de col farcits de carn

Porto gairebé 20 dies vivint com si no tingués  blog, i la veritat és que no l'he enyorat gens fins fa un parell de dies que he començat a tenir remordiments pensant en l'abandonat que el tenia, i de retruc l'abandonats que us tenia a tots vosaltres. Per acabar-ho d'arreglar em vaig deixar la càmera de fotografiar, plena de fotografies de plats, a més de totes les excursions de les vacances, a més de 250 quilòmetres de casa. Així que no he pogut agafar receptes fetes i no publicades.
Així que comparteixo amb vosaltres una recepta acabada de fer i tastar, feta versionant el SARMALE que vaig llegir en el  PÀNXING (revista quinzenal gratuïta de LaCerdanya) del mes de novembre .


Necessitem (per a fer vuit rotllets)

  • -100g de pit de pollastre picat
  • -100g de carn de porc picada
  • - 50 g d'arròs
  • - vuit  de fulles de col ben grosses i blanques
  • - mig quilo de tomaca triturada
  • - una ceba
  • - OOVE
  • - un raig de vinagre de vi blanc
  • -una culleradeta de pebre vermell de la Vera (jo li he posat fumat)
  • - sal 
  • - pebre
Agafem les fulles de col i les posem a coure uns 5 minuts en una olla amb aigua bullint i un raig de vinagre de vi blanc. Les traiem, amb cura que no se'ns xafin, i les deixem refredar damunt un eixugamans.
Fem el farcit barrejant les dues carns picades, salpebrades al nostre gust, amb l'arròs cru, el pebre vermell i la ceba picada ben petita.
Per fer els rotllets agafen una fulla de col, hi posem farciment i l'emboliquem amb la resta de la fulla, com si féssim un paquetet.
En una olla posem una fulla  de col cuita i la posem al fons, al  damunt hi posem els rotllets, ho tapem amb l'altra fulla de col i ho cobrim amb aigua. Posem al damunt la tapa d'una cassola una mica més petita perquè faci pes i així evitarem que els rotllets surin i es desfacin. Ho posem a coure, a foc ràpid, i al moment que arrenqui el bull ho baixem al mínim i deixem que es cogui una hora llarga a foc lent.
Fem una salsa de tomaca, en una paella a part, també ben lentament, fins confitar-la.
Una vegada cuits els rotllets els traiem amb cura i els posem dins la salsa de tomaca, els deixem coure uns 5 minuts i ho deixem fins l'endemà, ja que el plat guanya si reposa unes hores.
Què us semblen? És entretingut fer-los però, almenys a casa meva han agradat força i els hem  trobat "diferents.

20.12.15

barreta de torró de xocolata amb avellanes caramel·litzades.

Tornem a ser dia 20, tornem a publicar pel repte Del Blog al Plat. Aquest mes hem passejat, remenat, triat, badat... pel blog DULCES BOCADOS i la veritat ha estat un plaer i una feinada triar una, i només una, recepta... la veritat és que les faries totes.

Al final, i guiada per les dates que s'acosten m'he decidit per fer un torró de xocolata Dulcey amb avellanes caramel·litzades. A l'hora de la veritat no és de xocolata Dulcey i tampoc segueixo al peu de la lletra la recepta de la Carmen, si que he fet servir com a motlles les capsetes de cartró de les càpsules de cafè del Sr George Clooney,  si que he caramel·litzat les avellanes, però he canviat la xocolata Dulcey per xocolata negra i he substituït la llard per OOVE, a veure què us sembla?


Necessitem:
250g d'avellanes negretes torrades
3 cullerades d'OOVE
250 g de xocolata negra, 70%
100g de sucre

Traiem les pells de les avellanes. 
En una paella antiadherent posem el sucre a foc baix i quan comenci a agafar color daurat hi afegim les avellanes, ho remenem perquè el sucre les banyi bé i ho deixem refredar mirant que les avellanes quedin separades les unes de les altres.
Preparem els motlles folrant-los amb paper sulfuritzat i pintant-los lleugerament amb oli. 
Posem una capa d'avellanes caramel·litzades al fons dels motlles i els reservem

Ens preparem per desfer la xocolata, al bany maria. Quan la tinguem a 45º li barregem l' OOVE i l'atemperem fins fer-la baixar a uns 28-30º, això ho podem fer posant-la damunt el taulell de la cuina i movent-la amb una espàtula.
La posem dins una mànega pastissera i procedim a omplir els motlles que ja tindrem preparats.  Primer fem una capa generosa damunt les avellanes que ja tenim al motlle, hi tornem a posar avellanes i les tornem a cobrir.

Deixem refredar les barretes, a temperatura ambient, la xocolata mai ha d'anar a la nevera, unes quantes hores, les traiem del motlle i ja les tenim a punt, per embolicar-les en paper de cel·lofana, com he fet jo o per posar-les en una capsa fins el dia de Nadal o per clavar-hi queixalada directament... perquè són un vici.

El Dulcey! 
Dies enrere amb la Marta vaig anar a una  masterclass sobre xocolata que es va fer a la Cambra del Comerç de Reus de la ma de la Confiteria Poy i Valrhona. Allí, entre moltes altres coses vaig aprendre, veure i tastar el dulcey, us en poso una fotografia perquè, els com jo, no sabieu o sabeu el que és el pogueu conèixer :-)

18.12.15

Ganxetes Tour La Conca Edition- el making off -

Fèia dies que em rondava pel cap organitzar una trobada a l'Espluga del Francolí. 
Anys enrere, arran d'una entrada que vaig fer del menjablanc, una tal Milipicu em va deixar un comentari... d'allí va sortir una "amistat" on line. Ella es diu Rosalia Ferrer, és cosina de la Pastisseria Carquinyolis Ferrer de l'Espluga i a més de Reus... i de molt a propet de casa meva!  I per posar en marxa la gastrotrobada vaig començar per aquí... potser és tenir molta barra però vaig pensar que si no ho intentava segur que no ho aconseguiria... missatge pel messenger, Rosalia em passes un mail que et vull fer una proposta?  Ni cinc minuts va tardar en contestar-me. Una vegada va saber el pla em va posar en contacte amb el David Ferrer, l'ànima i les mans de la pastisseria i amb el seu vist-i-plau vaig posar-me mans a l'obra.
Ara tocava buscar com completar la jornada.
I , si a casa ens agrada el cava rosat del Celler Carles Andreu... perquè no intentar-ho?   Torno a fer el contacte pel messenger i el Bernat Andreu i jo acabem parlant per teléfon. Cap problema, tot van ser facilitats.
                                                             
Entre els gastrobloguers que han anat venint a les darreres convocatòries vaig sondejar per saber una possible data i al final vaig decidir que el dissabte 28 de novembre era una data perfecta per fer-ho.
Tant Pastisseria Carquinyolis Ferrer com el Celler Carles Andreu van estar d'acord amb la data.. només quedava buscar restaurant on acabar la trobada... em rondaven dos noms pel cap, un més econòmic i l'altra més gastronòmic, fets els dos contactes em vaig decidir pel segon, pica una mica més però sóm gastrobloguers, que carai! I així vam concretar un dinar per a gairebé 30 persones al Molí del Mallol de Montblanc

Tot lligat. Vaig fer una convocatòria al blog un mes abans de la data, pensant que tindria una feinada en omplir la llista fins a 30, però quina va ser la meva sorpresa que, 4 dies després ja passàvem d'aquesta xifra i vaig haver de tancar la convocatòria...   Les baixes previstes de darrera hora fan fer que el grup quedés en 28, un nombre prou important per a una Ganxetes Tour, no us sembla?

I després l'Ajuntament de l'Espluga del Francolí ens va donar informació turística impresa sobre la zona,  i uns petits obsequis d' Oleum Flumen, Ca Rosset, de Forn de pa Sistaré i de la Glòria del blog La Glòria de les Galetes  van acabar d'arrodonir la proposta.

Si voleu saber com va anar tot us remeto als blogs assistents, no cal que jo us ho torni a explicar...  Llegiu l' Olga,  la Marta, la Mònica, L'Anna, L'Anna i el Jordi, l'Òscar, la Gemma... i si us animeu i en feu alguna més m'ho dieu  :-)

Us he fet una mica el making off de la trobada, perquè veieu el grau de bona gent que es troba per tot arreu i quan senzill pot arribar a ser organitzar una moguda d'aquest tipus quan totes les coses venen de cara. I sobretot quan agraïts som  els bloguers que matinem en dia de festa, fem  quilòmetres, aguantem el "programa", ens mengem tot el que se'ns posa al davant i no perdem mai la rialla de la cara... Ho repetiré tantes vegades com calgui... el millor dels blogs sóm els bloguers!
 Gràcies a tots vosaltres la trobada va ser possible!

13.12.15

coca de xocolata i carabassa

Sembla que enlloc d'avançar el calendari cap a l'hivern anem cap al bon temps, potser és per això que encara no me n'he fet a l'idea que tenim el Nadal a tocar i segueixo fent receptes de tardor,  com si res.
Aquesta coca està feta amb un dels pots de carabassa torrada que encara tinc al rebost des de la temporada passada, se'ls ha de fer còrrer abans de fer-ne de nous!

Necessitem: 

  • 200g de carabassa torrada
  • 2 cullerades de xocolata en pols sense sucre 
  • 50g de llet
  • 50g d'aigua
  • 50g d'OOVE
  • 1 polsim de sal
  • 3 cullerades de sucre
  • 25g de llevat de forner
  • 450/500g de farina, no cal que sigui de força però si ho és us quedarà una mica millor)


Passem la carabassa per la batedora fins que ens quedi ben fina i sense cap fil, hi afegim les dues cullerades de xocolata, ho remenem bé i ho reservem
Barregem la llet i l'aigua i ho escalfem lleugerament, hi desfem el llevat,  hi afegim el sucre, la sal  i l'oli sense deixar de remenar, hi posem la barreja de la carabassa amb la xocolata i comencem a incorporar la farina, poc a poc, i amassem fins que ens quedi una massa  ben lligada i una mica elàstica que no se'ns enganxi a les mans. 
En fem una bola i la posem en un bol que haurem untat lleugerament amb oli,  ho tapem amb un drap de cotó i ho deixem en un lloc temperat una hora.
Preescalfem el forn a 200º
Agafem la massa, i sense castigar-la  gaire, donem la forma a la coca i la posem damunt la safata que ha d'anar al forn, l'empolvorem generosament amb sucre, hi posem unes ametlles laminades, un bon raig d'OOVE i al forn uns 25 minuts.
Ningú ha endevinat que porta carabassa i, en ser una mica humida, es conserva més temps... bé això en cas que en sobri, aquí hem fet cau i net en un parell de dies ;-)